Aquest és el títol d’un opuscle publicat a París el 1924, per Ad. Nancy (possiblement un pseudònim), i figura com a editora la seu de la revista “Les documents europeens”. Una còpia d’aquest text breu (quaranta-quatre pàgines) m’ha estat lliurada per l’amic Benet Oriol que m’informa de l’excepcionalitat de l’obra, ja que només li consta un altre exemplar a la Biblioteca de Catalunya, però en aquest cas, corresponent a la segona edició que és va fer unes mesos més tard.
Aquestes troballes m’emocionen i més si venen acompanyades del gest amistós d’un patriota de cor com és en Benet. El llibret en qüestió és un testimoni de l’activa participació dels catalans residents a França durant els anys vint en pro de la causa de la llibertat de Catalunya. L’autor presenta els Països Catalans com una comunitat nacional esquarterada pels estats espanyol i francès, fa un repàs històric de la catalanitat rigorós i ben resumit i n’oferix dades dels diversos sectors productius que sostenen la viabilitat de la independència del nostre país.
L’obra acaba amb una precisa anàlisi política del moment (1924): el militarisme espanyol, el naixement de les forces obreres catalanes i una estratificació dels partits en funció de la seva posició davant la qüestió nacional (nacionalistes, autonomistes i espanyolistes). Per cloure amb aquestes frases: “Telles sont, à grands traits, dans le passé et le présent, les caractéristiques du problème catalan. La Catalogne est, au XXe siècle, un des groupements humains homogènes, personnels, qui réclament au plein jour des réunions des peuples, le droit justifié de disposer d’eux-mêmes, et de se grouper conformément à leur histoire, à leur race, à leurs besoins éthniques, géographiques, moraux et intellectuels en une nation libre. Ce rapide historique suffit à convaincre le lecteur que la Catalogne est résolue à atteindre ce but courageusement”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!