El Juli era un nacionalista català de socarrel, un advocat de professió i un pagès de vocació. Ens vam conèixer quan érem xiquets i jugàvem a futbol amb l’equip cadet del Seminari de Tarragona. Vam anar a la universitat -a estudiar Dret a Barcelona-, fent colla amb Apel·les Carod, de Cambrils i Pere Fabra, de Valls, on compartírem anys de formació, activisme polític i gresca.
Després de pensar la possibilitat d’establir-nos plegats com a advocats, cadascú va fer el seu camí, però ens vam mantenir units en l’amistat alhora que ens anàvem afillant.
Juli, després de compartir l’experiència inicial de Nacionalistes d’Esquerra va optar per Convergència Democràtica, partit del que ha estat puntal en aquestes comarques tarragonines, sempre a segona fila, però pencant com el que més.
Lector infatigable, de conversa amena i il·lustrada, coneixia profundament la realitat i el passat immediat de la nostra gent i del nostre país: les seqüeles de la guerra, la mentalitat rural, la transformació dels pobles del Camp de Tarragona arran de la industrialització forçada dels anys seixanta. I ell optava per mantenir-se aferrat a la terra, al tros on s’hi escapava quan tenia unes hores lliures, per compartir amb el seu pare el conreu dels avellaners i la forma de vida al defora.
Catòlic sincer, de profunda espiritualitat i valors cristians, era també un ferm defensor d’Israel, on vam viatjar plegats -amb altres amics- ja fa uns quants anys. Fou per a tots una experiència inoblidable. I finalment, fou un jurista també vocacional, de despatx i també en la gestió pública, fou professor associat a la facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, on plegats vam treballar en diversos dels projectes que el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat va encarregar a la URV. Precisament, ahir mateix, el Govern de la Generalitat va aprovar el projecte de llei de creació del municipi de La Canonja en el qual tanta il·lusió hi havia posat.
Post Scriptum, 30 de juliol del 2009.
Al recordatori lliurat als assistents a la cerimònia fúnebre oficiada a l’església parroquial de Constantí hi consten aquestes paraules de comiat:
“La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món, es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia, a punt d’estrenar.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume
Una amistat sincera d’un amic debò debò, que el pas a una altra vida no esborrarà. Reposa en pau.
Un amic que ha passat per la meva vida com un estel dels que cauen a l’estiu, en aquestes dates, fugisser però que ha deixat empremta. Els de casa el recordarem.
“Jo no sóc pas lluny,
just a l’altre costat del camí.”
Charles Peguy
He sabut la notícia per tu. El Juli i jo vam estudiar junts a Sant Pau i al Seminari i en guardo un molt bon record (cosa que no puc dir d’altres companys). Sento profundament la seva mort.
Jordi C. Les aigües turbulentes
Avui ens has deixat Juli, però et puc ben assegurar que no t’oblidaré pas mai. Un professor tant simpàtic com tu no l’havia tingut… Les nostres discussions de les vegueries, la teva afició al Nàstic, etc… Només desitjo que allà on estiguis agafis forçes i miris endavant, perquè has sigut l’home més valent i humil que hagi pogut conèixer. Gràcies per aquests mesos de felicitat que ens vas donar a classe!
Ahir li deia a en Jaume, i ell em va animar a penjar-ho. Es tracta d’un breu escrit, que vaig adreçar als companys i companes de l’Associació catalana de municipis, on en Juli i jo mateix vàrem coincidir darrerament. És el següent:
Companyes i companys,
Els qui hem conegut i estimem en Juli estem de sort d’haver-ne fet coneixença.
Perquè era persona franca, que transmetia una alegria i una llum molt peculiar. Penso que li agradaria que hom digués que era com la llum del camp de Tarragona. Ha deixat la malaltia i ara reposa en pau. Encara el veig, amb la seva passa llarga, la mirada clara i la paraula viva i forta, que convidaven a tothom a compartir la rialla.
Diu que ningú és mort mentre perdura el seu record. En el dolor per la mort d’en Juli, podem estar segurs que el seu record perviurà en nosaltres, en tota la gentada que l’ha conegut i l’estima.
Josep Ramon Barberà i Gomis
El temps passa, però el rècord i la gran petjada que ens vas deixar no podrem oblidar-la mai .
Company, amic, des d’aquest foradet on ens veus siguis la nostra guia i protecció ❤