Josep Murgades i Barceló (Reus, 1951) és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, un patriota erudit i compromès, coautor (entre d’altres) de l’article “Una nació sense estat, un poble sense llengua“, publicat enguany en fa trenta a la revista Els Marges. Avui, a la contraportada del diari El Punt apareix aquesta lúcida columna sobre l’actualitat política del país.
“Algú en el seu moment i on fos va deixar escrit que la crueltat és atribut dels febles. I la sevícia -cabria afegir pel nostre compte- dels pusil·lànimes. O dit més en pla: no hi ha com pecar d’un extrem per anar a raure a l’altre. Després de quatre mesos de tolerància servil i mesella, les autoritats acadèmiques es decideixen -per fi !- a posar fi a un estat d’okupació inacceptable de la UB. Però enlloc de donar un marge de temps suficient a la patuleia aquella perquè es fessin pacíficament fonedissos, se’ls engega tot d’una la policia, “bei Nacht und Nebel”, com qui diu.
Els resultats prou que han saltat a la vista. Amb un saldo certament desfavorable per a la policia catalana i els seus responsables. Magnificat interessadament per tothom contrari a una força pública d’obediència altra que l’espanyola. I no. No s’hi val a establir cap equiparació entre els Mossos d’Esquadra i la tristament cèlebre “Gristapo”. Ni entre un sistema de democràcia formal tan imperfecte com es vulgui i una dictadura bèstia i sanguinària com la franquista. Cal, per contra, això sí, tenir assumit, ben a diferència del que afirma el discurs “pijoprogre”, que la repressió és de vegades inevitable. Com la caca. Com la mort. Que formen part de la mateixa vida. I que importa doncs no pretendre suprimir aquella (?), sinó només regular-la. Administrant-la en dosis justament adequades a un millor servei de la cosa pública.
És en aquesta demostrada incapacitat per exercir amb encert la necessària repressió (on s’és vist que un dia els Mossos atonyinin a mansalva i l’endemà es deixin enllardar amb pots de pintura ?) que es manifesta la feblesa de les institucions de poder catalanes i, en general, de les gestionades per unes esquerres desorientades. Càndidament convençudes que a elles només els correspon ensenyar i prometre pastanagues. Amb cras oblit que si, quan cal, no branden i fan anar elles també el bastó, seran l’espanyola i la dretania les que el descarregaran a tort i a dret.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Completament d’acord.
És curiós, perquè us passeu el dia convenint, discutint i escandalitzant-vos sobre el perquè el nostre poble sempre aguanta sense dir ni mu amb totes les que ens estan fent, i quan un sector del nostre poble aixeca la bandera de les seues raons ,discutibles, l’únic que sabeu aportar és bastonada de la nostra policia, que per això està.
Encara espero raons i discutir sobre el pla Bolonya, del que en desconec molt, i el que conec és allò que he pogut veure dels estudiants, ja que han estat els únics que s’han molestat en donar-les.
Apart de d’hosties per a la gent que el dia de demà portarà el nostre pais, als liberals nostrats se’ls acudeix res més? Consti que només és una pregunta.