Avui hi ha hagut als Països Catalans un seguiment notori de la convocatòria de vaga general que els sindicats espanyols han convocat.
A l’hora de fer balanç s’imposen algunes reflexions: en què canviarà la situació socioeconòmica després de la vaga ? els sindicats espanyols han demostrat capacitat operativa, però quin convenciment social obtenen les seves reivindicacions ? qui canalitzarà políticament les conseqüències de la vaga?
Després de la barbàrie que ha asolat el centre de Barcelona, amb destrucció, saqueig i robatori de comerços, cotxes i motos cremats i tota mena de mobiliari urbà destruït… encara ens preguntem… què?
Després que altre cop la incompetència política en la direcció de la nostra policia hagi permès aquesta barbàrie… encara ens preguntem… què?
Doncs jo ho tinc molt clar! Cal restablir l’ordre, com a fonament de la llibertat individual i col·lectiva.
La vaga era una autèntica pantomima, una gesticulació inútil dels mateixos que donen suport als causants de la situació.
Trobo insòlit que SCI s’hi hagi sumat, crec que és un episodi lamentable. Algú hauria de reflexionar al respecte, donar suport a una vaga que l’únic èxit que ha tingut ha estat el del matonisme dels piquets i el de la barbàrie… mentre la nostra gent, la gent treballadora, la gent menestral, la gent del petit comerç… hi feia front i intentava treballar, guanyar-se el pa, subsistir…
Quina vergonya! No hi caben més anàlisis polítiques! Acabem amb els responsables, però a les urnes! I plantem cara a la barbàrie feixista dels antisistema!