Esporàdicament apareixen en els mitjans de comunicacions algunes referències al conflicte del Darfur, una regió del Sudan on les minories animistes pateixen la política genocida del règim islamista de Jartum.
El president sudanès Omar al Bachir està processat davant el Tribunal Penal Internacional acusat d’un genocidi que suma desenes de milers de víctimes des de fa anys. Al Bachir continua al seu càrrec i manté una actitud desafiant davant els organismes internacionals que vetllen per la defensa dels drets humans. És més, hores d’ara les seves forces menen una ofensiva militar de gran abast contra les milícies rebels que intenten protegir la població refugiada al Darfur.
La Lliga Àrab i la Xina donen cobertura al règim terrorista sudanès i ara França (amb la complicitat del Regne Unit) acudeix en auxili del tirà demanant la suspensió del procediment davant el TPI. Aparentment ho fa per negociar contrapartides amb el govern sudanès: cessament de les operacions militars, obertura d’un procés de pau amb les forces rebels, ajuda humanitària a càrrec de les Nacions Unides i establiment d’una força d’interposició de la Unió Africana. Dissortadament és previsible que tot sigui una cortina de fum: ningú acudirà a aturar el genocidi en curs. Ni tan sols els pacifistes catalans aixecaran la seva veu.
Post Scriptum, 19 de setembre del 2018.
Una interpretació acadèmica: “Causas del genocidio de Darfur. Un análisis basado en el modelo de Bárbara Harff“, d’André Rangel, Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, Volum 61, setembre-desembre del 2016.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Darfur, Birmània …. importen ? No ho crec. Les noticies dels genocidis constants són ja ‘habituals’ i no són notícia. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides no reacciona, clar que hi han forces potents que ho imnpideixen amb el seu veto ….
Si no fem una plantada i exigència general no hi ha res o gaire a fer.
Com es pot organitzar?
Canvien els noms i les situacions , però l’Àfrica, l’Orient Mitjà i bona part d’Àsia ha de suportar règims tirànics i inhumans. Al món hi ha prou recursos per solucionar els problemes bàsics d’alimentació i desenvolupament des de fa més de 30 anys. Només ens manca un control verament democràtic dels poders, començant per retirar el dret de veto als poderosos al si de l’ONU. Només quan els genocidis deixin de ser productius per alguns centres de poder -i per a aquells que controlen el mercat d’armes i de recursos energètics-podrem avançar en la dignitat humana.
Per altra banda, Jaume, enhorabona per ser escollit com a conseller entre els companys de Tarragona i enhorabona pels resultats a la regional. Me n’alegro que puguem lluitar junts pel nou projecte Reagrupament Independentista per tal d’enfortir ERC i la nostra nació.