Jaume Renyer

La fita –fins ara simbòlica– del 2014 ha agafat nova volada després de la recent conferència de Jordi Pujol fent balanç dels tres-cents anys de Catalunya sota dominació espanyola, i sobretot arran de la formulació d’un full de ruta a dos anys vista per part de l’ANC.

Si el govern del president Artur Mas no avança les eleccions al Parlament de Catalunya (amb el subterfugi previ d’una eventual consulta sobre el seu projecte de pacte fiscal amb l’Estat), estan previstes pel 2014. Atès el caire que esta prenent el debat públic sobre la independència de Catalunya aqueixos comicis tindran previsiblement una carrega d’alta intensitat en relació al conflicte jurídic i polític amb l’ordre estatal espanyol. Es per això que cal centrar els esforços en el plantejament rigorós i creïble del procediment per a l’accés a l’estat propi.

Els partits polítics són els primers que han de donar exemple presentant a la ciutadania uns programes electorals congruents amb els objectius que es proposen defensar a les institucions. Això vol dir que només han de ser considerats partits independentistes aquells que incloguin aqueix objectiu com a prioritari ja que només els electes així escollits estan legitimats per apel·lar a les institucions internacionals per reclamar l’emparament en pro del dret d’autodeterminació del poble català. Conseqüentment no poden ser comptats entre els partits disposats a proclamar l’estat català el 2014 aquells que prioritzin al seu programa propostes del tipus pacte fiscal (cas de CIU) o el concert econòmic (cas d’Esquerra), o aquelles aliances progressistes genericament federalistes com apunta Josep Lluís Carod-Rovira. 

Els partits que son favorables a la independència han de concretar necessàriament el seu programa electoral de manera congruent amb aqueix objectiu polític a curt termini. Personalment vaig participar en el debat  -que havia de ser- estratègic a la conferència nacional d’ERC de l’any 2007, amb una proposta en aqueix sentit del corrent crític Esquerra Independentista que no va ser tinguda en compte per la direcció d’aleshores. Tan de bo no es tornin a repetir debats estèrils com aquells ni a ERC ni en lloc i els partits que vulguin assumir aqueixa responsabilitat pel 2014 treballin amb el sobiranisme cívic per fer-la realitat.