La final de la copa del rei prevista pel 25 de maig vinent ha estat precedida pels esforços del Real Madrid per no acollir el partit al seu estadi, considerat el símbol de
l’espanyolisme futbolístic. I a un mes vista la brunete mediàtica ja engega la seva particular campanya per contrarestar les expressions
d’abertzalisme i
catalanitat que acompanyaran al Barca i l’Athletic de Bilbao.
Vaig tenir el goig d’estar present a la
final de copa de València d’ara fa tres anys entre aqueixos dos mateixos equips. Fou una vesprada inoblidable per l’ambient de confraternitat entre les dues aficions, pel resultat favorable als catalans i per l’oportunitat d’expressar reivindicacions esportives i nacionals davant el cap d’Estat que les nega. Enguany no tindré la sort de poder anar-hi, però els prolegòmens del matx ja fan preveure que estarà envoltat de tot de mostres d’un conflicte (el de l’ordre integrista espanyol envers les nacions perifèriques prohibides).
El
supremacisme espanyol implica incapacitat pel reconeixement dels altres subjectes col.lectius de drets que sobreviuen a l’Estat espanyol. El negacisme oficial s’inspira en el jacobinisme frances i es diferencia de la diversistat esportiva i identitaria que sempre ha caracteritzat la corona britanica (i que ha permes resoldre els conflictes politics en curs tant a Irlanda del Nord com a Escocia).
Fa uns anys, quan la República francesa tenia per president Jacques Chirac, els xiulets dels afeccionats algerians a la marsellesa a l’estadi de Saint Dennis va fer que el cap d’Estat abandones la tribuna i anuncies mesures punitives que finalment no s’han acabat adoptant.
Xiular els himnes, cremar banderes son símptomes de conflictes no reconeguts, i per tant no resolts. D’aquí al 25 de maig en veurem molts de símptomes que mereixeran una anàlisi detinguda atesa la seva profunda significació.