“Aquests dies es commemora el Bicentenari de la Constitució de Cadis, promulgada el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, coincidència que li atorgà el popular sobrenom de la Pepa. Es tracta de l’esdeveniment fundacional més important de l’Espanya contemporània, producte dels debats ocorreguts a la ciutat mercantil de Cadis per part de representants vinguts d’arreu de l’Espanya peninsular i americana, també catalans, a partir de 1810. L’esclat de la guerra napoleònica ocasionà un veritable buit de poder que conduí a la convocatòria de Corts i l’origen d’una revolució política. Però no tot van ser flors i violes.
La manca d’unanimitat entre els diputats fou habitual entre absolutistes, reformistes reialistes o liberals. A més, cal afegir la fractura entre els diputats americans i peninsulars, per la manca de reconeixement real de la igualtat de representació dels primers; un desequilibri que desfermà la llavor del cicle de revolucions i independències al bo i llarg del continent americà. Amb tot, la Constitució de Cadis obrí la liquidació de l’antic règim, i consagrà el principi de la sobirania nacional, el predomini de la llei, el principi de la igualtat i la divisió de poders, i la llibertat com a garantia dels drets individuals.
El diputats catalans tindran un protagonisme notori, com ara Antoni de Capmany, Ramón Llàtzer de Dou –primer president de les Corts constituents-, Felip Aner i Josep Espiga. Com a representats del territori, defensaran els interessos econòmics i jurídics del Principat com a part de la nova nació. Amb tot, aquests dies, en els carrers de Cadis, multitud de cartells recorden que també la ciutat és capital de l’atur a tota Andalusia, i que la commemoració nacionalista del govern no pot amagar la dura i prosaica realitat”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!