El gest de Ferran Mascarell d’acceptar formar part del Govern de la Generalitat presidit per Artur Mas em sembla legítim i plausible.
Ésser afiliat a un partit no hauria de convertir a ningú en esclau de les sigles ni dels clans que proliferen a la partitocràcia sorgida del model constitucional de participació política. La tria d’Artur Mas no incorporant cap personalitat del món independentista també és significativa. No en té cap necessitat en uns moments en que aquest espai està fragmentat i encara sense estratègia clara pendent de les recomposicions derivades de la crisi d’Esquerra i la irrupció de Solidaritat.
La incorporació de professionals lligats a l’empresa i l’alta funció pública també són encertades i en res desvirtuen els propòsits de transició nacional que el nou president ha esmentat. Tornant a Mascarell, per si sol el seu pas no obrirà cap crisi al PSC, però afebleix encara més l’hegemonia del principal partit garant de l’ordre estatal a Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Poli bo: Ciu
Poli dolent: PSC
I ara tots dos juntets donant-se la maneta.
Un govern perfecte per l’encaixisme!
i PERDONEU QUE EM FACI UNA PREGUNTA:
Transició Catalana? que coi vol dir i significa?
No ens calen transicions de mal regust i engany del “tot lligat i ben lligat a la catalana”
Sense ruptura amb espanya, sense trencar políticament amb espanya estem abocats a la destrucció de la nostra nació. Que això no ho vegin els votants catalans per molts que siguin es pot entendre, però que no ho vegin els independentistes ja comença a ser greu.
Salvador Molins, membre del BIC.
Dubto que afebleixi gaire el PSC l’entrada del Mascarell al govern de CiU. I dubto que CiU vulgui realment esfonsar el PSC, seria suïcida, donaria immediatament majoria absoluta al PP i via lliure a una esquerra més nacional a Catalunya, que amb el temps podria quallar en una alternativa seriosa a CiU.
Més aviat ho veig com un elegant pacte de cavallers que dignifica els prohoms del socialisme catalanista (“mireu quines primeres figures que tenim, ara que hem perdut se’ns els rifen CiU, però són dels nostres”), els dóna visibilitat i protagonisme, i els distancia del PP català.
Aquest executiu sobredimensiona la presència d’Unió, a qui confia la interlocució amb Madrid, córre a besar al monarca des de la presidència del Parlament, incorpora socialistes i ex-membres de l’aparell judicial estatal més catalanofòbic i afegeix personatges com el conseller de sanitat, d’entrada mal vistos pel col·lectiu. L’únic encert és en Mas-Colell, però què farà? dirà, mireu no tenim diners. I plorem.
CiU és el principal garant de l’ordre estatal a Catalunya. El PSC, amb la seva obsessiva actitud segregacionista de Catalunya endins i aclaradorament submís a l’estat, ha contribuït en bona mesura al creixement de l’independentisme i a la seva pròpia dissolució, per tant la meva enhorabona cap aquesta gent per fer-ho tan bé 🙂
Està dit tot al títol, CiU no és de cap de les maneres menys garant de l’ordre estatl que el PSC, especialment la “U”. No entenc com un professional de la política com vostè, com un polític de llarga experiència, pot obviar que la “U” de “CiU” és el que fa el PP irrellevant a Catalunya.
La decisió de nomenar-lo ha estat intel.ligent i és feta en clau d’obertura i de suma.
Ferran Mascarell és, a més, el millor conseller de Cultura possible; l’extraordinària tasca feta al cap i casal, l’avala amb escreix.
Pere Meroño