Darrera d’aquesta pancarta més de cinc mil catalans provinents d’arreu del país ens hem manifestat avui a Perpinyà, tres-cents cinquanta anys després de la partició imposada pels monarques castellà i francès.
Ha estat la marxa més nombrosa de totes les que s’han celebrat els darrers anys pel 7 de novembre. Hi havia xiquets de les Bressoles, castellers, veterans de l’independentisme nord-català i militants de les JNC, Maulets, Esquerra i, força nombrosos, de Reagrupament Independentista. He saludat els quatre germans Pallàs, de Tarragona, Pau Gort i Josep Maria Bru de Reus, Caritat Garcia de Tortosa i tants d’altres que hem pujat a donar testimoni de la vitalitat de la nació catalana i la voluntat de reunificació tot superant les barreres estatals. Avui, simbòlicament, els manifestants hem cobert d’enganxines un mural amb les lletres del Tractat dels Pirineus plantat davant la Prefectura. Perpinyà ha estat un cop més la fidelíssima capital catalana.
Post Scriptum, 7 de novembre del 2016.
Reprodueixo del facebook de Joan Miquel Touron aqueixa reflexió sobre el jovent de la Catalunya Nord que resta al marge de les reivindicacions polítiques nacionalistes com les que avui recorden el 357 aniversari del Tractat dels Pirineus:
“Aquests joves fan part d’un fenomen nou a Catalunya Nord , uns joves catalanistes , no polititzats , desconeixent la llengua catalana , però que se senten molt catalans , és la generació Al Chemist (un grup que canta en francès cançons de sensibilitat catalanista, dins el estricte sentit de la paraula) , formaven gran part de la manifestació dels 10 000 pel nom País Català , però el catalanisme tradicional no els interessa i el catalanisme tradicional no els hi té gaire consideració, els mira de alt ! ”
Post Scriptum, 7 de novembre del 2017.
La manifestació d’enguany, avançada a dissabte 4, ha estat un èxit de participació comparat amb anys anteriors tot i que el lema era el mateix, “Esborrem el tractat dels Pirineus”: la situació al Principat és a totes les converses que he pogut captar aqueix cap de setmana, els uns amb preocupació, altres amb solidaritat. Força gent amb estelades parlant francès a la marxa, de totes les edats i condició, visquent la percepció de formar una mateixa comunitat nacional malgrat els segles de divergència. L’espoli econòmic, l’arbitrarietat estatal i la dominació política que exerceixen els estats espanyol i francès, cadascun a la seva manera, teixeixen una realitat compartida i són la base d’una potencial renaixença emergint contra uns estats fallits.
Post Scriptum, 7 de novembre del 2018.
Avui s’escau el 359 aniversari del Tractat dels Pirineus que com cada any des d’en fa nou és commemorat amb manifestacions encapçalades per la pancarta “Esborrem el Tractat dels Pirineus“. Aqueix lema ha estat posat en pràctica per la solidaritat catalana transfronterera intensificada notòriament arran del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de l’any passat, tot contribuint al renaixement del catalanisme política a la Catalunya Nord.
Post Scriptum, 7 de novembre del 2022.
Aqueix cap de setmana s’han desenvolupat a la Catalunya Nord actes commemoratius de caire reivindicatiu de la catalanitat, com assenyala el manifest del col·lectiu 7 de Novembre, “Sem Catalunya Nord, Sem diversitat“:
363 anys després de nos imposar la partició de Catalunya en dos, al nord del país seguim sent catalans malgrat tot. Malgrat la persecució i la marginalització oficial -i social- de la nostra llengua, malgrat l’eliminació de les institucions pròpies i malgrat la imposició d’una uniformització francesa en tots els àmbits de la vida. Malgrat tot, però, des de 1984 cada any sortim a nos manifestar pels carrers de Perpinyà per dir, ben alt i clar, que aqueix territori i totes nosaltres SEM CATALUNYA NORD, SEM PAÏSOS CATALANS!
Un any més, doncs, rebutgem aqueixa frontera imposada i també nos cal sumar el rebuig al tancament de passos fronterers, com és encara el cas del Coll de Banyuls, encarregat pel govern de Macron sota el pretext de lluitar contra el “terrorisme” i la “immigració il·legal”. Se tracta d’una mesura purament propagandística per part de l’Estat francès, que ha mentit sobre migracions i seguretat, i ha provocat restriccions absurdes de mobilitat als catalans i catalanes que viuen en aqueixes zones rurals transfrontereres. Tot el nostre suport, doncs, a l’associació Albera Sense Frontera! Continuem batallant per la reobertura del pas del Coll de Banyuls i la resta de passos fronterers tancats!
El mateix Prefecte que encara no ha reobert tots els passos, ja ha actuat contra els nostres representants municipals amb la prohibició de poder expressar-se en català als consells municipals de Catalunya Nord. Primer Elna, després els Banys d’Arles. La cacera de bruixes continuarà contra els ajuntaments que ja han aprovat aqueixa moció als seus plens municipals.
Aqueix espectacle xoca amb l’alegria escèptica en què vam rebre l’acord per desenvolupar fileres bilingües a tots els centres educatius en 10 anys. L’Oficina Pública per la Llengua Catalana s’ha trobat com a responsable de desenvolupar aqueix acord però només té pressupost per a dos treballadors, mentre l’OPL basca té uns 40 treballadors per a una població molt més reduïda i una llengua més saludable. Tot plegat no genera confiança, i més si recordem que el Prefecte ataca i criminalitza l’ús del català a les institucions municipals i que la Llei Molac ha quedat retallada.
La nostra llengua se troba amb un problema greu de transmissió familiar per culpa de la violència física, verbal i psicològica que l’educació pública i l’administració francesa ha practicat durant dècades contra els mainatges que parlaven català. Mainatges que avui són els avis que no van gosar parlar català als seus fills i que avui veuen com els seus néts no coneixeran les seves arrels. Cada cop que mor una persona gran, uns joves perden una cultura i una llengua pròpia!
El nacionalisme francès ha manipulat la història i la realitat social. A Perpinyà, Aliot intenta tapar la història catalana reduint-la a un pur folklorisme i, al mateix temps, també manipula el passat més recent vinculat amb la guerra colonial a Algèria, camuflant el seu racisme, el seu supremacisme blanc francès i el seu menysteniment dels drets humans. La catalanitat, doncs, ha de ser també una lluita en favor de l’alliberament nacional de tots els pobles oprimits del món, una lluita pels drets humans i una lluita per la diversitat cultural i ètnica.
Avui, justament el dia que Aliot pot ser elegit com a cap del RN, cal deixar clar que ell utilitza la gent de Perpinyà com un laboratori experimental pel que ha de venir a tot l’Estat francès. Són molts els experiments: enfrontar les comunitats gitanes i magrebines de la ciutat a canvi de favors clientelistes per després vendre solucions màgiques contra la inseguretat, aprofitar-se de la injustícia comesa contra els harkis després de la guerra d’Algèria incloent-los ara en els homenatges als peus negres o blanquejar líders terroristes i supremacistes com Pierre Sergent batejant una plaça al seu nom.
Avui també nos manifestem, doncs, en contra d’aqueix feixisme i racisme institucionalitzat de fons. En contra d’això, cal recolzar la tasca que fan entitats locals com Collectif sans papiers o ASTI, entre d’altres, acollint i ajudant els sense papers que arriben a Perpinyà.
A nivell econòmic, el cost de l’energia, l’augment generalitzat dels preus i la reducció del poder de compra es nota a les nostres butxaques i omple titulars, però el cert és que a Catalunya Nord hi ha un problema econòmic més estructural i endèmic: són les històriques taxes d’atur i de pobresa, de les més altes de tot l’Estat francès. Aqueix territori necessita un canvi profund per tal de crear llocs de treball estables i de llarga durada. L’aposta per la construcció i el turisme estacional de sol i platja ha demostrat que tan sols crea precarietat laboral, així com el sistema de grans superfícies comercials, que ha destruït tot un teixit de petites i mitjanes empreses locals al voltant del sector primari. Com esperem que els fills d’aqueixa terra se quedin a viure aquí?
Aqueix estiu hem vist amb llàgrimes als ulls com es cremaven els nostres boscos i garrigues, terres abandonades i descuidades, víctimes de l’escalfament global. Sense una pagesia local que pugui viure de treballar la terra, que faci dels boscos la pastura dels seus ramats, els incendis i el canvi climàtic encara aniran a més.
No tindrem una pagesia local viva i forta i una lluita clara contra el canvi climàtic sense una societat de Catalunya Nord que prioritzi el consum dels productors locals en comptes de les grans distribuidores amb productes d’origen remot, que escanyen els productors i que generen beneficis que no reverteixen al territori.
Posar ciment per tot arreu tampoc no és el futur. La “betonisation” que estem patint no arreglarà la sequera, els problemes de circulació, l’atur. Cal reformular els objectius de país per assegurar un futur viable per a tota la diversitat de persones que vivim i treballem a Catalunya Nord. Per a totes i cadascuna de nosaltres, hagin nascut aquí o no. SEM CATALUNYA NORD, SEM DIVERSITAT!
Per tot això, i com cada any, és necessari continuar sortint al carrer per la Diada. Seguim aquí per exigir:
Sem Catalunya Nord, sem Països Catalans!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!