Ahir Enric Canela feia públic, mitjançant un article al Bloc Gran del Sobiranisme, que es donava de baixa de CDC després de vint-i-cinc anys de militància. Per la seva part, Albert Cortés, feia saber (a través d’un comentari a aquest bloc) que deixava d’estar afiliat a Esquerra.
Ambdós han estat impulsors de la iniciativa legislativa popular a favor del dret d’autodeterminació que la Mesa del Parlament de Catalunya va rebutjar admetre a tràmit aquesta mateixa setmana. Enric Canela havia declarat a l’Avui (17 de juny) que “el rebuig de la ILP prova que no hi ha cap diputat independentista”.
La seva afirmació està avalada per fets (i no per paraules) i la decisió que personalment pren en conseqüència és rellevant perquè és el primer militant notòri de CDC que abandona aquest partit (en una etapa ascendent electoralment com l’actual) per motius ètics. CIU especula amb la possibilitat que podrà recuperar el govern de la Generalitat a partir d el’any vinent sense sortir de la seva ambigüitat estratègica, confiant que el descrèdit del tripartit per si sol li obrirà les portes del Palau de la Plaça de Sant Jaume.
A diferència dels altres partits integrants de l’ordre establert, (en els quals no es coneixen dissidents per motius ideològics o per dignitat política), a CDC i Esquerra hi ha molts militants que creuen que d’aquesta manera contribueixen (amb tot el gradualisme i les contradiccions que se’n deriven) a fer avançar la causa de la llibertat nacional del poble català.
Però aquest possibilisme benintencionat no pot assimilar decisions com l’adoptada per la Mesa del Parlament avortant el debat sobre el dret d’autodeterminació apel·lant a la legalitat i a l’ordre establert. En una situació de conflicte polític emergent entre els interessos nacionals espanyols i els del poble català, a les direccions d’Esquerra i Convergència el costarà cada cop més trobar excuses per mantenir-se dintre de l’autonomisme i actes de sobirania com els de Canela i Cortés seran cada vegada més freqüents. Per això la convocatòria d’una concentració davant el Parlament de Catalunya el proper 27 de juny per demanar responsabilitats als parlamentaris catalans en aquests moments històrics té una profunda càrrega política i significació estratègica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!