Jaume Renyer

Bankia és una entitat de crèdit que en condicions de lliure mercat hauria de fer fallida, però com que l’intervencionisme estatal espanyol actua amb criteris d’arbitrarietat política serà reflotada amb cabals públics.

Bankia simbolitza el fracàs del “desarrollisme” promogut pel Partido Popular durant el darrers vint anys, significativament al País Valencià a través de Bancaixa. L’estimulació de la bombolla immobiliària com a ficció de creació de riquesa, les polítiques de liberalització del sòl i la desregulació urbanística són al rerefons d’aqueixa fallida encoberta. La diferència de tracte que el govern espanyol atorga a Bankia contrasta amb la brutalitat emprada per a liquidar les caixes d’estalvi catalanes. Fins i tot des del poder espanyol es va intentar fa dos mesos encolomar Bankia a la Caixa, alhora  que hom interdia que aquesta es fusionés amb el Banc de Sabadell.

Post Scriptum, 11 de maig del 2012.

L’afer Bankia deixa en evidència la poca fiabilitat que tenen les dades de gestió presentades per les mateixes entitats de crèdit en el sistema espanyol, i de retruc la falta de rigor de l’actuació supervisora del Banco de España. Ambdós factors incrementen el descrèdit de la “marca España” davant les institucions comunitàries i a nivell intern demostren el caràcter clànic del Partido Popular a l’hora de prendre dicisions econòmiques i governamentals. En clau catalana, un dels politicastres nostrats la inutilitat del qual queda un cop més demostrada és Duran Lleida, presumpte gestor dels interessos catalans a Madrid, que segons La Vanguardia del 9 de febrer d’enguany: “Duran consideraría “una gran operación” la fusión de CaixaBank y Bankia”.     

Post Scriptum, 16 de maig del 2012.

Ahir hi va haver dues actituds ben diferènciades pel que fa a l’afer Bankia i a la crisi econòmica que viu l’Estat espanyol. D’una banda, el president Artur Mas anuncia una tercera tongada de les retallades, tot reconeixent que actua per imposició del govern espanyol, sense aportar cap perspectiva creïble al seu quimèric pacte fiscal. D’altra banda, Isabel-Clara Simó publica un contundent article al Punt: “No vull pagar Bankia“.