L’anunci fet pel president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero de privatitzar parcialment la gestió de l’aeroport del Prat posa en evidència dues realitats.
La primera, que l’Estat no en té prou amb reduir El Prat a una mena de T-5 del de Barajas, sinó que el privatitza parcialment menyspreant les peticions de les forces polítiques i socials catalanes demanant poder gestionar aquesta infraestructura vital i estratègica pel desenvolupament de Catalunya. Privatització sí, catalanització no.
La segona, que ho fa pràcticament l’endemà de les eleccions catalanes enviant així un missatge al nou govern en el sentit que cap concessió competencial serà traspassada. Segurament, el Govern de la Generalitat sortint ja ho sabia i no ho ha volgut o pogut evitar, almenys no n’ha dit res.
I encara una tercera evidència, Zapatero pren aquesta mesura sota pressió internacional atesa la dimensió del deute espanyol, la desconfiança en la política econòmica governamental i la feblesa del sector bancari. La possibilitat i la conveniència d’un rescat per part del BCE i fins i tot l’exclusió del Regne d’Espanya de la zona euro són sobre la taula.
Les forces polítiques catalanes són actors secundaris a l’hora de prendre decisions d’àmbit estatal i tampoc tenen prou força per defensar els interessos nacionals catalans en els moments de crisi. Una imatge val per mil paraules, només cal recordar com Zapatero va presidir l’acte d’inauguració de la nova terminal del Prat amb l’assistència complaguda de tota la classe política i empresarial catalana.
Post Scriptum, 21 de desembre del 2018.
La decisió del consell de ministres espanyol reunit avui a Barcelona d’anomenar Josep Tarradellas l’aeroport del Part és un gest més de la provocació orquestrada contra el Govern de la Generalitat justament avui que fa un any de les eleccions autonòmiques imposades en aplicació de l’article 15 CE. Concretament, és un exercici de perversió molt propi del PSOE instrumentalitzar la figura de Tarradellas (el president lleial al règim) per contraposar-la al president Torra (l’independentista rebel).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!