El ministre Cañete ja ha anunciat que el govern espanyol tornarà a plantejar un nou Plan Hidrológico Nacional sense especificar, de moment, si inclourà el transvasament de l’Ebre.
La
gestió dels recursos hídrics és sempre una qüestió polèmica atesos els diversos interessos econòmics, polítics, que hi conflueixen de manera sovint contradictòria. Però en el cas espanyol preval una concepció dogmàtica per davant de la racionalitat científica, tècnica o ecològica segons la qual la raó d’estat passa per damunt de tota altra consideració. Els transvasament són mesures excepcionals a les quals només caldria recórrer quan l’estalvi, el reaprofitament, la dessalació d’aigua marina s’han demostrat insuficients per a l’abastament a poblacions. Arribat aqueix cas, el primer transvasament en el qual caldria pensar per satisfer les necessitats dels territoris de l’eix mediterrani peninsular seria el del Roine. Però,
ni el PSOE ni el PP l’han volgut mai considerar, ja que la frontera estatal és un límit infranquejable en la concepció integrista de l’espanyolisme que comparteixen ambdós partits.
Retornat el Partido Popular al govern de l’Estat el transvasament de l’Ebre torna a estar en dansa, com ja ho va estar durant el mandat de Rodríguez Zapatero amb l’aprovació del Real Decreto Ley 3/2008. L’anunci fet pel ministre espanyol ha generat dugues menes de resposta des de Catalunya: la del govern de CIU alertant que la seva posició no tornarà a ser la de suport incondicional al PHN de l’era Aznar, i la de la Plataforma de Defensa de l’Ebre que tornarà a mobilitzar la societat ebrenca, i catalana en general, per oposar-hi. Personalment vaig contribuir-hi impulsant la publicació d’un llibre col·lectiu titulat:”El PHN contra l’Ebre i la Terra”, (Arola Editors, 2002) .
Post Scriptum, 14 de febrer del 2012.
A l’edició de Catalunya del diari espanyol El País apareix la notícia segons la qual Artur Mas proposarà a Maiano Rajoy el transvasament del Roine com a alternativa al de l’Ebre.