Jaume Renyer

La Federació Russa aspira a recuperar el paper de potència mundial després de la caiguda de l’URSS, ara fa vint anys. Putin és l’home fort del règim tardocomunista basat en la corrupció i la violència estructural exercida des del poder pels dirigents sorgits de la transició de la nomenclatura i els clans mafiosos. Amb aquesta designació Putin, que comanda l’Estat mitjançant el figurant Medvedev, vol arribar d’aquí a vuit anys al mundial  novament com a president d’una Rússia renaixent.

En el terreny internacional, Rússia recupera el paper d’aliat dels països musulmans que havia forjat l’URSS i afavoreix l’Iran nuclear en una estratègia conjunta per afeblir Occident. Ja ho va demostrar fa dos anys en la guerra contra Geòrgia, un país deixat a la seva sort per la Unió Europea i els Estats Units.

En el terreny interior, la repressió contra els dissidents s’exerceix amb impunitat, com s’ha vist en els cas de l’assassinat de la periodista Natàlia Estemírova per denunciar el genocidi contra Txetxènia. El menyspreu pel benestar i la dignitat de les persones comporta que l’esperança de vida hagi baixat i que l’augment de malalts de sida creixi com enlloc d’Europa. Els demòcrates de Solidarnost encapçalats per Gary Kasparov són gairebé l’única oposició real, malgrat el poc suport que reben del món lliure.

Post Scriptum, 31 d’octubre del 2012.

L’islamisme emergeix a Rússia , segons escriu a Le Monde Xavier La Torrivellec, com una força desestabilitzadora del règim tardo-comunista -aliat de conveniència dels estats musulmans contra Occident- que ha de fer front a aqueixa amenaça interior alhora que hi troba una excusa per mantenir el sistema repressiu contra els demòcrates amb una façana parlamentària.