Aqueixa es l’actitud que adopten UDC, sovint també CDC, i ICV. El PSC (PSC-PSOE) que formalment està a favor de la consulta és el que més frontalment expressa el seu rebuig a la independència. Aqueix capteniment és avui majoritari entre les forces polítiques amb representació parlamentaria i contrasta manifestament amb la claredat del plantejament independentista cada cop més majoritari entre la població. Una contradicció que mereix ser analitzada detingudament per tal de superar-la políticament.
Els professionals de la política que nodreixen la major part dels càrrecs electes en el subsistema autonòmic català, inclús els que s’autodenominen independentistes, són conscients que la funció parasitària que exerceixen no pot sobreviure fora del reducte autonomista. La tàctica de la puta i la Ramoneta no dóna ja resultats i deixa sense justificació a politicastres com Duran Lleida en la seva tasca de col·laboracionista ben pagat. A mesura que el procés independentista avança es tornen mes cínicament agressius contra el poble que no els segueix i enguany, com ja van fer l’any passat amb la cançó del pacte fiscal, es parapeten rere el presumpte consens al voltant del dret de decidir per errar l’objectiu de la mobilització social.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!