Avui, en molts països del món, (també a casa nostra) hom commemora el denominat Dia de la Terra plantant arbres i passejant els xiquets pel bosc més proper. Són aquestes, activitats ben intencionades i educatives per a la canalla però pels adults hauria de ser una jornada de reflexió sobre el model de societat en la qual vivim.
El sector productiu agrari ha estat menystingut pels successius governs de la Generalitat restaurada des del 1977 ençà. La reconversió cap a d’altres activitats més lucratives s’ha fet a Catalunya sense ajuts de cap mena (a diferència del Plan de Empleo Rural d’Andalusia). Els pagesos catalans s’han reconvertit en treballadors industrials o jardiners espavilant-se sols, com ha fet històricament la nostra gent. Fins i tot el sindicalisme agrari nacional català, Unió de Pagesos, ha evolucionat al marge dels partits sobiranistes que no han fet ni cas (per vergonya, suposo) de la desconnexió efectiva respecte a la COAG que ha protagonitzat UP.
Els món rural és un vestigi del passat que hom menysté displicentment des dels cercles dominants en el subsistema polític i econòmic català. Sóc dels que penso que arran de la crisi que patim aquest serà un dels aspectes que cal remoure per refer una visió de país basada en el reequilibri territorial, un propòsit oblidat que figurava com a principi rector de la política d’ordenació territorial aprovada per llei del Parlament de Catalunya l’any 1983. El retorn a la terra, a la nostra terra, als valors d’esforç i cultura que se’n deriven és la manera autòctona i efectiva de celebrar a casa nostra el Dia Internacional de la Terra que promouen els ecologistes globals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!