Jaume Renyer

La portaveu del govern espanyol ja ha avançat avui el contingut de la resposta epistolar del president Rajoy a la missiva enviada pel president Mas reiterant la negativa a autoritzar la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya l’any vinent.

No és una resposta política sobre el fons de la qüestió plantejada sinó una  fugida d’estudi al·legant motius formals i apel·lant a l’ordre constitucional com a raó d’estat. L’ordenament jurídic espanyol post-constitucional ha anat bastint un arsenal legal i jurisprudencial per assegurar l’hegemonia de l’Estat sobre les comunitats autònomes i impedir que aqueixes poguessin esdevenir l’expressió de les “nacionalitats” esmentades a l’article segon de la Constitució del 1978.

A la fi han aconseguit un sistema hermètic i inflexible culminat per un Tribunal Constitucional que ha perdut l’aptitud per poder exercir d’arbitre ara que es planteja un conflicte de fons entre Catalunya i Espanya. Només Francisco Rubio Llorente encara una sortida en el seu article “Un referéndum para Catalunya“, que El País publicà el 8 d’octubre de l’any passat sense que cap altre jurista espanyol  hagi fet costat a la interpretació des del sistema constitucional vigent per permetre el referèndum demanat des de les institucions catalanes. Quan un personatge compromés fins al moll de l’òs amb l’ordre constitucional espanyol com Miquel Roca i Junyent afirma en públic i en privat la seva poca confiança en el sistema judicial espanyol, ja està tot dit.

Probablement hi haurà pronunciaments sobre el plet català emanats d’un Tribunal Constitucional que té un president incompatible amb la funció arbitral que té encomanda, però arribarà tard i en cap cas resoldrà un conflicte polític que supera le seves capacitats i que haurà de ser resolt amb la intervenció d’organismes europeus de mediació per fer prevaler el principi democràtic al qual s’acolliran les institucions catalanes.