Jaume Renyer

Un cop coneguda la carta del president Rajoy reiterant la negativa a tota negociació sobre una consulta sobre la independència de Catalunya no situa el procés català en una nova etapa -com des de Vilaweb s’afirma- sinó que som on érem abans de la via catalana.

La resposta del conseller Homs fent veure que el diàleg continua i que el govern català no actuarà amb ingenuïtat són dugues afirmacions poc convincents i no estan a l’alçada del moment històric que estem vivint. La negativa del poder estatal és clara, la voluntat dels partits parlamentaris catalans no, perquè no es tradueix en fets jurídicament eficaços. Les paraules del conseller del Govern de la Generalitat Santiago Vila: “Avisem que ens en anem però no volem marxar” reflecteixen perfectament l’actitud de CIU que insisteix en jugar a la puta i la Ramoneta amb el senyor Rajoy .

Lliurar memoràndums sobre Catalunya als estats amb capacitat d’influència estratègica és una bona pensada però ha d’anar acompanyada de la transmissió d’una ferma voluntat d’independència. Convertir el cas català en un problema de la UE és un camí on podem trobar aliats si les institucions catalanes fan el pas, mentrestant som un problema intern de l’Estat espanyol.

Afirmar que el Parlament de Catalunya aprovarà una llei de consultes que serà impugnada -i suspesa- davant del Tribunal Constitucional (com va passar amb el denominat pla Ibarretxe) és dilatar el procés sense una estratègia creïble. I a sobre el president de l’AMI proposa que les eleccions plebiscitàries siguin les municipals del 2015, potser pensant que el govern espanyol no les podrà suspendre com previsiblement farà en el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades amb aqueixa finalitat.

Finalment, una dada preocupant, Barcelona ha estat un altre cop escollida com a parc temàtic permanent dels indignats antisistema denominat Hub Meeting 2013, que promou una campanya permanent de desobediència civil de caire anticapitalista. Precisament quan el bloqueig de les vies legals per avançar cap a la independència portaran a la necessitat convocar accions d’aqueixa mena però amb un objectiu propi i concret, proclamar l’estat català. L’internacionalisme contra-independentista es mobilitza per fer el joc a l’ordre espanyol establert.