Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

23 de gener de 2013
0 comentaris

Del 12 de desembre del 1989 al 23 de gener del 2013

El 12 de desembre del 1989 una comissió del Parlament de Catalunya, no pas el plenari, aprovava una proposició d’ERC redactada per Josep Lluís Carod afirmant que el poble de Catalunya no renunciava al dret d’autodeterminació.

Es va tractar d’un gest testimonial, però significatiu, sense efectes jurídics ni polítics pràctics. El conjunt de partits que hi van votar a favor: ERC, CIU, ICV no han estat capaços fins avui, vint i quatre anys després, d’articular un projecte polític compartit orientat efectivament a l’exercici del dret d’autodeterminació. La declaració de sobirania aprovada avui per aqueixes formacions (més un diputat de la CUP) té transcendència històrica perquè és el primer pas en vistes al referèndum previst pel 2014 i enceta formalment el conflicte amb l’ordre estatal espanyol que no vol permetre aqueixa expressió democràtica de la voluntat del poble català.

El bloc espanyolista ha quedat configurat pel PP, Ciudadanos i el PSC (PSC-PSOE). Els socialistes ja van votar no la declaració de l’any 1989, però avui cinc diputats no han volgut ser corresponsables d’aqueixa decisió estratègica que marcara definitivament la conversió del PSC en una federació regional més del PSOE. Els contraris a la independència també es compten entre els diputats que avui han votat sí: els diputats d’UDC addictes a Duran Lleida faran tot el possible per entrebancar el procés. Allò que proposaven els militants convergents agrupats fa sis anys a la plataforma Desfederem-nos pot ser realitat en els propers mesos. 

Uns altres que han fet aflorar les contradiccions internes entre els que prioritzen l’anticapitalisme front a l’alliberament nacional són els diputats de la CUP, que han vist com un dels components dels seu moviment -l’MDT- apoiava públicament la declaració aprovada al Parlament.     L’ordre espanyol i la democracia catalana defineixen dos projectes nacionals contraposats que entren en una fase de conflicte jurídic obert amb unes implicacions que van més enllà de les fronteres estatals i afecten de ple una UE que avui mateix ha estat qüestionada per la Gran Bretanya.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!