Crec que és això que ha passat.
Al País Valencià ni tan sols s’ha pogut arribar a establir en època autonòmica un sistema equiparable de forma generalitzada. Enguany, el govern del PP aplicarà al peu de la lletra allò que ha dictat la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya del 2006. En aquest terreny, com en d’altres, la resposta des de les institucions catalanes es merament defensiva i burocràtica, mes que social i política.
Per això cal la mobilització d’ensenyants, pares i ciutadania amb la finalitat de bastit un trellat col·lectiu que faci inaplicables les mesures castellanitzadores i la revisió dels continguts docents per uniformitzar-los amb els que implantaran al conjunt de l’Estat espanyol. Per això està en marxa la campanya “Defensem l’escola en català”.
Post Scriptum, 10 de gener del 2018.
La reacció espanyolista (governamental, mediàtica, judicial) contra l’escola catalana cerca anorrear un model educatiu propi que tot i les limitacions del marc competencial autonòmic hom ha bastit a Catalunya als darrers quaranta anys. La crida a la mobilització contra la repressió que encapçala el col·lectiu Docents per la República és una resposta constructiva i esperançadora, molt difícil de rebatre atesa la manca de model d’ensenyament alternatiu dels partits del 155 CE, obcecats només a destruir les bases socials de la catalanitat. Sóc dels que penso que serà sectorialment, afrontant les problemàtiques concretes de la vida col·lectiva, on desfarem el suport que encara té l’espanyolisme a Catalunya ja que l’adhesió abstracta a l’ordre estatal és estèril i contraproduent pels mateixos que el sustenten.
Aqueix és el manifest “Defensem el nostre model educatiu, els valors democràtics, la convivència i la llibertat. 10 de gener, aniversari del naixement de Francesc Ferrer i Guàrdia”:
«L’ensenyament pot i ha de discutir-ho tot, situant amb anticipació el nen en la via simple i directa de la investigació personal.»
Amb aquesta cita de Francesc Ferrer i Guàrdia, que figura inscrita al peu del seu monument a Brussel·les, volem començar aquest acte de suport als nostres docents i al model d’escola catalana davant la repressió, al mateix temps que commemorem l’efemèride del seu naixement, tal dia com avui, el 10 de gener de 1859.
Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliurepensador, va fundar l’escola moderna el 1901, amb la qual va posar en pràctica les seves idees de com havia de ser l’educació dels infants. Unes idees que en aquells temps van ser revolucionàries (coeducació de gènere, laïcisme, racionalisme…), i que ben aviat va despertar temor en els poders conservadors de l’època, que no van parar fins a tancar l’escola i empresonar-lo el 1906 per suposada complicitat amb un atemptat, cosa que mai es va poder demostrar. L’any 1909 va morir afusellat a Montjuïc acusat dels fets de la setmana tràgica. El seu judici va ser un autèntic escàndol que va sacsejar mig món, provocant protestes arreu que precipitarien la caiguda del govern. Arran del procés i execució de Ferrer i Guàrdia, The Times va publicar «Per negligència o estupidesa, el govern espanyol ha confós la llibertat d’instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d’oposició, que assimila a una agitació criminal».
El paral·lelisme amb els moviments que ens toca viure és inevitable. Tant Ferrer i Guàrdia com, actualment, el conjunt del govern, són acusats d’uns fets no vinculables i inexistents. I comencem a veure com els nostres docents són perseguits per educar en la llibertat de pensament. I això no ho permetrem.
Després de la llarga i fosca nit de la dictadura, a finals dels 70 i principis dels 80 vam viure uns anys de moltes lluites per reivindicar millores en l’ensenyament i dignificar l’ofici de docent, per potenciar l’escola pública catalana que defensava la gratuïtat de l’ensenyament, per l’ús del català com a llengua vehicular, pel pluralisme pedagògic i per la gestió democràtica de l’ensenyament. Vàrem fer moltes vagues, manifestacions, accions, protestes, aturades…i vàrem aconseguir moltes millores a l’escola catalana. Els docents ho som per sempre, ho som dins l’aula i ho som fora, hom no fa de docent: ho és. La docència vol esforç, coratge i compromís. I és també per aquest compromís que no permetrem que ningú desfaci tot el que vam construir llavors.
Estem aquí perquè, tristament, hem de sortir a defensar el nostre model educatiu i els valors democràtics, de convivència i llibertat. Els Docents per la República estem compromesos amb:
– La república i l’educació de les persones.
– La defensa del model d’escola catalana, com a pilar de construcció d’una societat culturalment diversa, democràtica, lliure i respectuosa.
– L’acompanyament de l’alumnat dins el marc dels drets dels infants i dels drets humans.
– La nostra feina amb la qual gaudim. Els docents no podem tenir por, no tenim el dret a tenir por, si eduquem amb por, els nostres alumnes no podran ser lliures. Donem suport als nostres docents davant de la repressió, la por i l’autocensura que ens volen imposar a tots i totes!
Post Scriptum, 12 de desembre del 2021.
La plataforma “Som escola”, creada al 2014 per defensar la consolidació, protecció i millora del model educatiu català, davant la sentència del TSJC, que obliga les escoles a fer un mínim d’un 25% de classes en castellà, convoca un acte reivindicatiu, transversal i lúdic a l’Arc de Triomf de Barcelona durant el matí del dissabte 18 de desembre. El color verd és l’adoptat per aqueix moviment des del començament, però el fet que no aparegui la senyera al cartell de la convocatòria és una omissió impròpia d’una resposta que es pretèn contundent a una agressió a la identitat nacional dels catalans.
Vicent Partal ha denunciat la manera com s’ha deixat a l’estacada l’escola Turó del Drac de Canet de Mar per part de “la classe política, i tot l’entramat mediàtic i d’organitzacions que gira entorn dels partits, se n’ha desentès. Va en aquesta línia, per exemple, l’al·lucinant declaració del Departament d’Ensenyament que diu que com que l’advertiment va adreçat a l’escola és l’escola que ho ha de resoldre. I també el silenci espès d’uns certs mitjans. Tinc la sensació que a Palau va haver-hi un moment de pànic en el primer minut, però que després algú ha decidit que, més que plantar cara, calia dissimular, fer veure que no passava res. Potser perquè no volen atrevir-se a desobeir cap tribunal, ni un. Potser perquè qualsevol reacció significa reconèixer que la immersió lingüística de cap manera no havia estat blindada, com havia afirmat ara fa un any amb les trompetes i fanfàrries de sempre Gabriel Rufián, cada dia més ridiculitzat. O perquè es constataria que Pedro Sánchez no fa ni farà res. Sí, aquest Pedro Sánchez que, en el cap del sotagovern, ha passat de ser el còmplice necessari que va fer possible en realitat el colp d’estat del 155 –el PP no s’hauria atrevit a aplicar-lo sense el seu acord– a ser gairebé el líder a adorar i a aplaudir acríticament. Faça què faça.
I la concentració prevista per a dissabte de la setmana vinent va en aquesta mateixa línia. Després d’una agressió d’aquestes dimensions, ens convoquen a un acte petit, transversal, festiu, tot ple d’adjectius amb què intenten que no es note massa la indignació. Som Escola, segurament contaminada per la desídia d’Òmnium cap a la llengua catalana, ha tardat molt a reaccionar. I la resposta no és de cap manera a l’altura de la situació, no és allò que necessitaríem fer.”
Post Scriptum, 29 de març del 2022.
Davant la rendició del Govern de la Generalitat i els partits que li donen suport més PSC i Comuns ha sorgit aqueixa resposta ciutadana en forma de manifest: DEFENSEM L’ESCOLA EN CATALÀ!
Els sotasignats considerem que la proposició de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística presentada pels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana de Catalunya, Socialistes Units per Avançar, Junts per Catalunya i En Comú Podem no pot ser aprovada perquè constitueix un retrocés amenaçador per al futur de la llengua en un àmbit que és clau per a normalitzar-la.
La incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual, accentuada entre la població més jove.
Aquesta renúncia, a banda de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, i no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC núm. 5201/2020, de 16 de desembre, que pretén imposar un mínim del 25% d’hores lectives en una de les dues llengües oficials. Ja sabem, com hem vist al País Valencià, que els tribunals, a partir de demandes d’organismes públics i privats que no s’han aturat, continuarien atacant l’escola en català amb qualsevol pretext.
El Govern no pot cedir a l’embat judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat. De fet, ja va cedir quan l’any 2020, en la negociació de la Llei Celaá amb el govern de Pedro Sánchez, no va exigir al govern espanyol la retirada del recurs que ha acabat originant aquesta sentència.
La llengua catalana, que en els territoris que la tenen com a pròpia és un instrument de comunicació, de cohesió social i d’identitat cultural, és també una aportació singular insubstituïble al patrimoni de la humanitat. Els llargs períodes de persecució política, legal i administrativa l’han col·locada en una situació de minorització en tots els àmbits i n’han accelerat el procés de substitució lingüística. Cal tenir en compte que fins fa només un segle el català era la llengua familiar i d’ús social de la immensa majoria de la població del domini lingüístic.
El català és llengua d’acollida per a gent de tots els orígens i és un patrimoni cultural a compartir. La generalització de la immersió lingüística per tal de garantir-ne el coneixement continua sent un requisit indispensable per a la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans i per a la plenitud de l’ús social del català en tots els àmbits públics.
Si comunitats lingüístiques amb centenars de milions de parlants fan servir el seu idioma en l’ensenyament de manera normal, és evident que també ho ha de fer la catalana perquè té com a pròpia una llengua mitjana que pateix una persecució activa i atàvica.
Apel·lem a la responsabilitat individual i a la consciència lingüística i democràtica de tots els integrants dels grups parlamentaris per RECLAMAR:
Que votin en contra de la proposició de modificació legislativa, una modificació que tindria uns efectes molt perjudicials per a la normalització de la llengua catalana.
Que reforcin i assegurin el català com a llengua del sistema educatiu, com també l’occità a l’Aran.
Que garanteixin la no discriminació dels alumnes en el seu accés al coneixement i a l’ús del català, sense limitacions de cap mena.
Que col·laborin amb les institucions dels altres territoris de llengua catalana per tal d’optimitzar recursos i aplegar esforços en una planificació lingüística coordinada que faci del català l’idioma públic comú i de cohesió de la societat.
Que fomentin el català a l’escola fent-lo útil, necessari i atractiu també fora dels centres educatius, per exemple, forçant millores significatives en la nova llei audiovisual i fent complir les lleis que protegeixen el català.
Post Scriptum, 21 de novembre del 2022.
Avui, a Vilaweb: “Cambray reconeix que no poden impedir el 25% de castellà en els 26 centres on l’han imposat. El conseller d’Educació va dir al setembre que cap aula del Principat aplicaria el 25% del castellà, una afirmació que avui s’ha constatat que és falsa”.
Post Scriptum, 3 de desembre del 2022.
Jordi Badia, el proppassat 27 de novembre a Vilaweb: “La batalla de la llengua es pot guanyar a l’escola. Les enquestes indiquen que la societat continua defensant la immersió a l’educació, que és l’àmbit on cal abocar recursos, energia i coratge”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!