Alguns ajuntaments, espontàniament, estan aprovant mocions declarant al rei d’Espanya persona non grata. Em sembla una demostració d’emprenyament col·lectiu sense eficàcia política que emergeix per l’absència de passos concrets i creïbles dels partits compromesos amb el procés sobiranista (CDC, ERC i CUP) en l’àmbit local.
Les energies esmerçades a impulsar aqueixa mena de gestos desgasten als seus promotors davant la ciutadania i esbraven tensions acumulades i reaccions contràries que en res aporten a la causa de la independència. Una situació qualitativament diferent, i escaient, és la retirada de títols borbònics (cas de Girona o Cervera) i noms de carrers i edificis a localitats que els atorgaren en temps de vassallatge, però genèricament declarar persona non grata l’actual rei no aporta res a la llibertat del poble català.
Exigir transparència sobre la gestió dels cabals públics gestionats per Juan Carlos I i la seva gentola és un acte de responsabilitat, (com va fer l’Ajuntament de Barcelona amb la infanta Cristina), actuar amb mentalitat republicana també. La direcció de l’AMI hauria d’orientar l’actuació dels municipis associats en una direcció més efectiva.
Post Scriptum, 1 d’abril del 2018.
Després de la implicació personal i directe de Felip VI en la repressió contra el poble català arran del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre passat adquireixen plenament sentit les decisions muncipals expressant el rebuig a la seva dominació ja que encaixen efectivament en la dinàmica del conflicte amb l’ordre estatal en la qual som immersos.
Post Scriptum, 1 de març del 2022.
El rei d’Espanya, el president espanyol i el president de la Generalitat han sopat tan amics a l’inauguració del MWC, i sense cap protesta popular: una jugada mestra dels impulsors nostrats de la desconstrucció del procés independentista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!