Els casos de corrupció al País Valencià i a les Illes que afecten -fonamentalment, però no exclusivament- a dirigents del Partido Popular obliguen a una reflexió política més enllà de la dimensió ètica.
Corrupció i dependència social i nacional van estretament lligats: en les parts del nostre territori nacional on les perspectives de reconstrucció nacional són més dèbils hores d’ara, malgrat la corrupció que afecta dirigents del PP, aquesta formació manté uns nivells de suport electoral excepcionalment alts. Per explicar les raons d’aquest fenomen em remeto a l’excel·lent anàlisi que va fer -en un article a Vilaweb- Joan Mir el 23 de maig del 2007.
En canvi, a Nafarroa, on governa la Unión del Pueblo Navarro -fins fa poc agermanada amb el PP- que practica una política des deseuskaldinització equiparable amb l’anticatalanisme dels regionalistes valencians i mallorquins no es coneixen casos de corrupció significatius (sí, a l’època de govern del PSOE). La comunitat foral navarresa és una de les autonòmies més pròsperes de l’Estat i s’hi manté un bon nivell de preservació del medi natural. Ben al contrari de les Illes Balears i la Comunitat Valenciana (en la terminologia oficial) on s’ha practicat la depredació del patrimoni natural i dels cabals públics en nom d’un aparent -i fals- desenvolupament econòmic.
Finalment, sobre les causes de la corrupció a l’Estat espanyol, em remeto a aquest article de Víctor Lapuente que em sembla molt encertat.
Post Scriptum, 6 d’abril del 2020.
És significativa la diferència de comportament de la societat catalana i l’espanyola davant la corrupció: el cas Pujol ha estat rebutjat moralment per la majoria dels ciutadans, mentre que el cas Juan Carlos I, és encobert pels poders fàctics amb la inhibició induïda mediàticament de la majoria dels súbdits. El primer serveix per atacar la causa de Catalunya, el segon és el símbol mateix de la continuïtat del règim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’acord, es detecten xarxes de corrupció, però el desenvolupament econòmic de Valéncia té un pes propi. I les seves perspectives potser són, fins i tot, millors que les del Principat. I algunes de les línies més nefastes de la legislació urbanística valenciana, curiosament, no neixen amb el PP.
El port de València ja ha superat clarament al de Barcelona…