La data del 7 de juny del 1640, festivitat del Corpus i inici de la revolta dels Segadors, no s’ensenya pas a les escoles del nostre país. Gairebé s’havia esborrat de la memòria històrica, només els patriotes del Front Nacional de Catalunya i Estat Català van intentar remembrar aquesta efemèride després de la segona retauració borbònica.
Avui s’escau una altra vegada Corpus i també torna a ser una data significativa: la plataforma Acte de Sobirania (http://www.actedesobirania.cat) ha convocat per aquest vespre una concentració a la plaça de Sant Jaume, de Barcelona evidentment. Esperem que no sigui una data irrellevant sinó l’inici efectiu de la fi de l’etapa autonòmica, de la dependència sostenible a la qual s’ha acomodat la classe política subalterna. La iniciativa ha sorgit d’entitats representatives del sobiranisme cívic, de patriotes de cor (no de paraula) que han fet circular per la xarxa la convocatòria. És tot un repte, quatre dies després d’unes eleccions europees a les quals a participat menys del quaranta per cent de les persones amb dret a vot. Una vergonya pels nostres governants, un punt de partida per a l’esperança dels catalans que ja són lliures.
Post Scriptum, 18 de juny del 2009.
A l’acte hi vaig trobar una colla de coneguts incombustibles, Lluís Solà, poeta i patriota de pedra picada vingut des de Vic, Carles Garcia Solé, Jordi Solé Comardons, entre altres. Molts dels assistents, uns quants centenars, érem gent major de cinquanta anys. Això no ho interpreto com els crepuscle de la nació catalana sinó com el símptoma fefaent de la gravetat del moment i del sentit de la responsabilitat amb la què responen els que ja tenim prou experiència per copsar-ho. Em va agradar l’escenografia patriòtica que va acompanyar els parlament de Víctor Cucurull i Àngels Folch (banderes negres, taüts simbolitzant l’estatut i la constitució). En resum, va ser un acte de nou tipus: amb determinació real de donar per acabada l’etapa autonòmica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tres dates claus, 11, 27, 28: Concentrar-nos, plantar-nos, allistar-nos:
a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
.
a Catalunya Acció, organització política promotora del nou Partit
Polític “Força Catalunya” la missió principal del qual és fer entrar la
Independència dins del Parlament de Catalunya esdevenint el braç actiu
parlamentari complementari de l’Independentisme cívic.
Per allistar-te a Catalunya Acció i per
realitzar aportacions al Fons Econòmic per a la Independència
http://www.catalunyaaccio.org/
La
Independència depèn del nostre compromís amb quelcom tan material com
són les aportacions periòdiques al Fons Econòmic per a la Independència.
Sense diners no podrem avançar. Ja no som nens, els catalans ens haurem
de pagar la nostra independència. Ningú ho farà per nosaltres. Els
partits actuals ja ens han dit que no ho faran.
(Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció)
Benvolgut Jaume,
La millor crònica que he llegit sobre el rerefons del Corpus de Sang, des dels antecedents, el rerefons i la complexa situació de revolta social i revolució política l’he llegida en l’excel·lentíssim llibre de l’Antoni Simon, Pau Claris, líder d’una classe revolucionària. A diferència d’altres treballs, aquest historiador gironí, un dels més brillants que tenim sobre l’Edat Moderna, respon a molts “per què”. Fa poc vaig fer una ressenya sobre el llibre que la podeu trobar aquí
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/126833
Un dia d’aquest estiu, quan passi per Tarragona, et truco,
Cordialment,
Xavier