Diumenge vinent Solidaritat per la Independència celebra el primer congrés nacional amb el propòsit d’escollir les persones integrants de l’executiva, aprovar els Estatuts del partit i el programa municipal.
En els pocs mesos que van del 20 de juliol del 2010 al 20 de febrer del 2011, SI ha de passar de coalició electoral a partit polític, integrant i cohesionant milers de persones que des de múltiples procedències ideològiques i territorials han confluït en aquest projecte renovador i rupturista dins del món independentista.
La celebració de primàries per escollir els candidats electorals i les llistes obertes per triar els dirigents són requisits imprescindibles per un projecte veritable de regeneració democràtica. SI els assumeix efectivament i en això també es diferencia d’Esquerra i Reagrupament.
Personalment he presentat la candidatura a secretari d’estudis i programes de forma individual, sense agrupar-me amb altres candidats només perquè aquesta ha estat fins ara la meva forma d’actuar sempre que he concorregut a processos d’elecció interna. Amb Uriel Bertran vam fer equip com a Esquerra Independentista al congrés d’ERC de l’any 2008, però aspirant a càrrecs diferents i, per tant, amb recomptes diferents. M’agradarà, si sóc escollit, fer equip amb els candidats agrupats amb el lema “Anem per feina”, i demano públicament el vot per a tots ells ja que agrupa bona part dels promotors inicials de SI i el balanç global de la seva actuació només pot ésser qualificat de positiu.
Tots els candidats em mereixen el mateix respecte, no entro a desqualificar-ne cap perquè crec que són els electors els que han de fer aquesta funció amb el seu vot. En canvi, si que m’agrada actuar en positiu recomanant el vot per a aquelles persones que em mereixen confiança atesa la seva trajectòria contrastable com a patriotes. En primer lloc vull fer-ho en pro de Núria Cadenes i Robert Ara perquè -respectivament- han suportat anys de presó i exili per causa del seu compromís combatiu des de la seva joventut i fins ara.
Pressuposo a totes les persones que militen a SI honestedat i patriotisme, però dono preferència als que com la Núria i el Robert han demostrat tenir-ne en condicions ben adverses. Uriel Bertran, Toni Strubell, Isabel-Clara Simó, Alfons López Tena i Emili Valdero (amb qui vaig compartir el mal tràngol de la crisi de Reagrupament) tenen tots la meva estima i confiança. L’objectiu de tots plegats ha de ser dotar SI d’una direcció col·legiada amb voluntat i capacitat per afrontar el conflicte polític amb l’ordre estatal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
per a SI, per la bona feina que han fet i poden seguir fent, per la força creixent que cal que tinguin, per la possibilitat de confluències bé tàctiques, be estratègiques, amb les altres forces del camp independentista i/o sobiranista.
Per descarar-se, en suma, per propostes fresques, fermes, sòlides…
Pere Meroño
Totalment d’acord amb el post com si l’hagués escric jo.
salut i llibertat, Jaume!!