Aqueixa tarda hem celebrat a Altafulla el segon congrés de Solidaritat Catalana per la Independència al Camp de Tarragona per tal d’escollir nova executiva regional.
Una cinquantena d’afiliats hem participat a l’encontre escollint a Francesc Invernon nou president al capdavant d’una renovada executiva per tal d’encarar les properes eleccions com a repte immediat. L’atenció de l’acte ha estat centrada en les intervencions d’Uriel Bertran i Alfons López Tena que han detallat el desenvolupament de la cimera de partits independentistes que ha acabat sense acord per bastir una coalició electoral. Han confirmat que hom estava a punt d’arribar a un acord fins que la permanent d’ERC va decidir interrompre les negociacions pendents per tal de concretar-lo en els seus extrems programàtics, estratègics i la confecció de les llistes a partir d’un tàndem Junqueras/López Tena que visualitzaria l’efectivitat de la suma de les forces independentistes.
ho sento però ja no hem crec a ningú. Després de més de 20 anys militant a diverses organitzacions independentistes, MDT, Catalunya Lliure, ERC, Reagrupament i Solidaritat, les escisions, les baralles internes i la incapacitat per posar-se d’acord i bastir un projecte independentista realment unitari i amb prespectives de ser majoritari, ha estat el pa de cada dia. I jo, com milers i milers de simples militants independentistes, de tota la vida, que sempre hem volgut estar a tercera o quarta fila, ja he dit prou. I crec que donar sempre la culpa als altres, quan s’és incapaç de fer renúncies personals o partidistes em favor del teu país, en aquests moment tan importants de la nostra història, diu molt poc dels “savis” polítics que ens representen.
En conseqüència, em deslligo de qualsevol organització política i confio només en el natural devenir que aquest procés tindrà, que no pot ser altra que l’alliberament, doncs ja no hi ha altra camí ni sortida, amb l’única esperança que la força majoritària del Parlament, CIU, lideri dit procés.
De totes formes, sense ells, la independència tampoc serà possible.
Una última reflexió. És trist però cert, que els mateixos espanyols, a tots nivells (polític, periodístic, militar, econòmic, etc) amb el seu odi i la seva incompetència, estiguin afavorint el creixement del sentiment independentista més, que no pas els dirigents de partits dits independentistes. Un cas curiòs el català!!
Salut i bona sort d’un amic!
Toni Alasà