Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

17 de gener de 2013
1 comentari

Conflicte multidimensional al Mali

La intervenció de l’exèrcit francés contra els grups gihadistes que van prendre el poder ara fa deu mesos al nord de Mali només els darrers episodis -possiblement no pas els últims- d’un conflicte que ja fa dècades que va començar.

La revolta de la població tuareg -majoritàriament nòmada- que viu a la seva terra ancestral denominada Azawd  és gairebé consubstancial al sorgiment d’un estat artificial creat seguint al patró del centralisme colonial francés i denominat Mali. A començaments d’any, aprofitant la descomposició del règim de Bamako el moviment d’alliberament nacional d’Azawad va proclamar la independència del territori tuareg

Però, ràpidament, els grups gihadistes forans van doblegar el MLNA i instaurar el domini de l’integrisme islàmic a l’estil dels talibans afgans amb la pretensió de convertir el nord de Mali en el pas previ a la implantació d’un califat a tot el Sahel des d’on atacar els estat magrebís i Europa Occidental. Els errors estratègics dels islamistes internacionalitzant el conflicte sense mesurar les seves forces front a les dels estats veïns que donen suport a França els pot portar a la derrota militar.

Post Scriptum, 21 de gener del 2013.

Els independentistes tuaregs del MLN han ofert el seu suport a la força militar d’intervenció  que lidera França en la lluita contra els islamistes que ocupen Azawad. 

Post Scriptum, 22 de gener del 2013.

Amb data d’ahir el digital francés Marianne publicava aqueix article de Jean-Dominique Merchet, “Mali: un nouvel Afghanistan ?”. I avui, per la seva part Michel Touma publica avui a L’Orient-Le Jour de Beirut aqueixa anàlisi sobre les conseqüències de la intervenció francesa al Mali titulat significativament “Désastre aux portes de l’Europe”. 

Post Scriptum, 29 de gener del 2013.

Resulta significatiu resseguir les argumentacions dels que des de Vilaweb critiquen la intervenció militar francesa al Mali: absència de tota crítica a la barbàrie imposada a la població pels gihadistes i a la destrucció del patrimoni cultural perpetrada en nom de l’islam i, per contra, insistència en el rol de les xarxes multinacionals de contraban de tabac. A més, hom acusa França de protegir les mines d’urani que explota al Niger coincidint amb les diatribes que des de França estant l’intel·lectual islamista políticament correcte Tariq Ramadan llença denunciant el neocolonialisme occidental.

Post Scriptum, 5 de febrer del 2013.

Le Monde publica ahir una entrevista a Olivier Roy, investigador del CNRS especialitzat en l’islamisme polític contemporani, sobre el conflicte al Mali. I a l’edició d’avui un article de Michel Rocard reflexionant sobre un eventual efecte favorable pels reformadors al si de l’islam.

Post Scriptum, 17 d’agost del 2017.

L’emèrit diplomàtic francès Laurent Bigot publicà ahir a Le Monde aqueix llarg article que enllaço pel seu interès: “Le terrorisme au Sahel, conséquence de la prévarication érigée en mode de gouvernance“, una afirmació que es pot aplicar no solament al Mali, però que és en aqueix estat on més clarament es pot copsar aqueixa corrupció endèmica a l’era post-colonial. És significatiu el parer segons el qual França no respon adequadament a la ingerència dels serveis secrets algerians instrumentalitzant els grups gihadistes contra els interessos de l’antiga metròpoli i dels pobles, com el tuareg, que hi cerquen empara front a les elits corruptes i els islamistes.

Post Scriptum, 25 de març del 2022.

Editorial de Le Monde d’ahir, L’inquiétante dérive russe du Mali:

Les autorités maliennes ont annoncé le 18 mars « suspendre » la diffusion des programmes de Radio France internationale (RFI) et de France 24. Au moment où des mercenaires russes défendent le pouvoir en place à Bamako, cette censure des médias français laisse le champ libre à Moscou pour investir l’espace médiatique. Vitrine de la démocratisation de l’Afrique de l’Ouest après la fin d’une longue dictature en 1991, le Mali a commencé à se décomposer dans les années 2010, affaibli par la corruption de son régime et ébranlé par une rébellion touareg alliée aux islamistes, renforcée par les combattants et les armes « libérés » par la chute du colonel Kadhafi en Libye. L’intervention militaire française, déclenchée en 2013 à la demande de Bamako, a sans doute empêché le pays de tomber, jusqu’à présent, entre les mains des djihadistes. Mais son échec, sanctionné par la décision de retrait annoncée le 17 février par Emmanuel Macron, accélère le raidissement de la junte qui a pris le pouvoir en mai 2021, dans le sens d’une rupture brutale avec la France, d’un rapprochement avec la Russie et d’un écrasement des libertés.

La décision, annoncée le 18 mars par les autorités maliennes, de « suspendre » la diffusion des programmes de Radio France internationale (RFI) et de la chaîne France 24 est la dernière en date des manifestations de cette inquiétante dérive. Le motif invoqué par les militaires maliens est la retransmission de reportages où s’expriment des victimes d’exactions commises par l’armée malienne et, probablement, par des mercenaires du groupe privé russe Wagner. Or ces actes de torture et ces meurtres visant des civils sont documentés tant par le Haut-Commissariat aux droits de l’homme des Nations unies, qui les a qualifiés de « graves violations du droit international », que par des enquêtes du Monde et de Jeune Afrique.

La coupure des émissions des chaînes françaises accusées par la junte de chercher à la « déstabiliser » s’inscrit dans un climat marqué par la multiplication des menaces visant à faire taire toutes les voix critiques et les opposants. Les militaires au pouvoir, qui ont privé d’accès aux soins l’ancien premier ministre Boubèye Maïga qu’ils avaient fait incarcérer, ont une part de responsabilité dans son décès, lundi 21 mars.

Alarmante, l’atteinte à la liberté d’information cible aussi les médias maliens, auxquels les militaires interdisent de relayer les enquêtes de RFI et de France 24. Le silence imposé à ces médias très populaires vise à priver les Maliens d’informations fiables, pour mieux imposer la propagande antifrançaise des militaires et leur alliance avec Moscou.

De fait, la censure des programmes français marque une nouvelle avancée de l’influence russe en Afrique de l’Ouest. La junte malienne joue sur la frange de l’opinion prompte à justifier sa décision par le « précédent » que constituerait l’interdiction par l’Union européenne des outils de propagande russes que sont RT et Sputnik, au titre de sanction contre l’agression de l’Ukraine. Alors que des mercenaires russes défendent le pouvoir en place à Bamako, la coupure de RFI et de France 24 laisse le champ libre à Moscou pour investir l’espace médiatique laissé vacant.

Le refus de certains pays africains de condamner la guerre en Ukraine à l’ONU encourage la Russie à pousser ses pions en Afrique en cherchant à attiser la colère contre l’ex-colonisateur. Dans les années 1950-1990, la guerre froide Est-Ouest a alimenté les conflits en Afrique. Le retour d’un climat comparable ne fait que compliquer l’équation de la politique de la France à l’égard de l’Afrique. S’ajoutant aux appétits chinois et à l’agressivité des djihadistes, les ambitions de Vladimir Poutine, accueillies avec bienveillance par certains Africains, pèsent désormais aussi sur le continent.

  1. D’una banda la penosa descolonitzaci´o, i en segon lloc les politiques del Banc Mundial, que ha desmantellat les ja fragils estructures d’estat dels africans ha permes que grups armats organitzats es puguin fr facilment amb el control de territoris sencers, posant en perill l’Europa mediterrania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!