Enguany, aprofitant que l’espanyolisme futbolístic (“la roja” i “el Real”) està en hores baixes emergeix de nou el Barça per posar dalt de tot el catalanisme futbolístic.
Amb això no vull dir que el Barça tingui la representació exclusiva del catalanisme, conec “pericos” que són patriotes de cor, però en moments excepcionals com els que vivim, assetjats com a poble per totes bandes (espoli fiscal, dominació política, agressió a la llengua), un èxit barcelonista a la Lliga, la Copa o la Champions són una càrrega d’il·lusió i autoestima col·lectiva que només el FCB està en condicions d’aportar. La final de demà a València amb l’Athletic de Bilbao de contrincant aporta un element suplementari de reivindicació pro-seleccions nacionals, basca i catalana, que tindrà l’oportunitat d’expressar-se davant els mateixos ulls dels borbons. La brunete mediàtica bramarà més fort encara de l’habitual i segurament l’espanyolisme agressiu que campa per terres valencianes intentarà sabotejar les celebracions dels seguidors d’ambdós equips. Per contra, les mostres de complicitat entre barcelonistes, valencians i d’arreu, tindran una significació evident d’afirmació nacional compartida. En el llarg conflicte Catalunya-España, demà en el terreny futbolístic podem sumar una merescuda i necessària victòria, que bona falta en fa en altres terrenys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Bilbao no és contrincant de ningú, allò correcte és anomenar-lo Atlètic. Així ho reclamen llurs seguidor i la mateixa història del club. Vora l’actual Museu Guguenheim hi havia la campa de los ingleses, així coneguda la zona portuaria on els anglesos ensenyaren a jugar fot-ball els vailets d’Abando. Això del Bilbao és una estupidesa més dels locutors de ràdio i televisió poc sensibles amb altres realitats fora de la pura castellana.
No heu sentit mai el crit Atleeeeeeeeeeeeeeeeeeetic, Eup! Doncs això mateix.