Aqueix matí, malgrat l’aiguat, un centenar llarg d’assistents a la cassola de tros organitzada per Solidaritat del Pla d’Urgell ens hem aplegat al recinte firal de Mollerussa per compartir taula i inquietuds sobre el moment que viu el nostre país.
L’Artur d’Arbeca ha preparat una cassola a base de bé, (conill, caragols, llonganissa, costella de porc, botifarra negra, entre d’altres viandes) i tot ben amanit amb un bon sofregit on hi cantaven els àngels. La prova ha estat que molts hem repetit plat. Entre els presents hi havia una colla de patriotes de l’històric FNC, també he retrobat antics companys de l’època de Catalunya Lliure, com Benet Alamon, i alguns amb qui havíem militat a ERC o Reagrupament. Moltes trajectòries, i molta gent jove, confluïen avui en aquell espai mentre Ramon “Cirera”, Josep Maria de las Heras o Jordi Montoliu, entre d’altres, tenien cura de l’organització.
El plat fort ha sigut el col·loqui amb Uriel, Alfons i Toni, els tres diputats de Solidaritat responent les preguntes dels comensals sobre l’actitud que cal mantenir respecte de CIU, i les possibilitats d’entesa entre les diverses formacions independentistes que concorreran a les eleccions del 25-N, la CUP, ERC i Solidaritat. La importància que l’independentisme surti reforçat -i sigui en conjunt la segona força del Parlament per davant del PP i el PSC- ha estat en boca de tothom. Però com molt bé ha dit el veterà Joan Solé, tots els partits han de fer un esforç d’entesa però no tots tenen el mateix grau de responsabilitat.
Alfons López Tena ha dit que CIU pressiona a ERC perquè no s’avingui a fer aqueixa coalició independentista oferint-los-hi un pacte post-electoral. A Esquerra correspon doncs triar: o pol independentista fora del govern marcant de prop a CIU o actor secundari, com ja va ser respecte del PSC a l’època dels tripartits, ara amb CIU. Si s’avenen a la primer opció hi ha possibilitat d’acord amb SI, si opten per la segona, no.