Coc Ràpid

Marc Arza, blocaire amic,(catalunyafastforward.blogspot.com), ha emprès una campanya per a fer visible l’Àfrica, ens convida a dedicar-hi "quatre lletres". De grat, aquestes són les meves.

Enees, l’heroi Troià, rebutjat d’Àsia i Europa , arribà a l‘Àfrica portat per una tormenta en salpar de Sicília. Es trobà perdut prop dels deserts de Líbia, a la costa de Tir, més tard la Cartago antiga. Cartago pot simbolitzar el trist destí de la terra africana, fou humiliada en la persona de la reina Dido per l’abandó d’Enees, fou arrasada i sembrada de sal per Roma.

El Mediterrani és el mar entre terres però mai no ha estat el mare nostrum compartit amb Europa. Europa i Àfrica, el positiu i el negatiu, el negre i el blanc. La terra oblidada, els molts pobles desproveïts durant segles de llur fills fets esclaus més enllà dels seus mars, la terra explotada, pouada i el cos emmalaltit. "Continent equivocat" vol dir el nom d’Àfrica en caracters mandarins, continent desconnectat, aïllat, depredat, vexat per la resta del món.

Europa usurpà el domini de la terra que fou l’inici de la humanitat i menyspreà els seus pobles, diversos, els descendents dels ancestres que romangueren a la terra primera, prop del paradís, a la gran vall verda.

Eva, la Mare, fou africana. A la vall del Rift, al cor de Kènia, a Sahel, desert i planures immenses amb insòlites acàcies, i a Etiòpia, l’home viu, s’alimenta i evoluciona durant milions d’anys. Les nostres eines són les seves, idèntic el nostre cos. Àfrica ens donà la vida i nosaltres l’hem negada repetidament als seus fills. Fa milers d’anys uns homes africans anaren cap al Nord, com ara, aquella fou la diàspora civilitzadora, portaven amb ells el nostre bloc conceptual, el pensament simbòlic, l’invent sofisticat del llenguatge, l’especialització del treball i els sabers.

Ara és l’Àfrica l’única part del món que empobreix dia rera dia, on 20 milions de persones moren de sida cada any, on els infants en néixer no poden esperar viure més de 30 anys.  I no en sentim vergonya. Persistim en  veure amb indiferència que com més fosca és la pell, més fosca és la pobresa i la misèria i més la distància que l’allunya del benestar. No n’hem demanat perdó i en tenim culpa. Acceptem com un fet natural que les medecines siguin al Nord i els malalts al Sud, que deixem de menjar per a no engreixar-nos, que joves morin al Nord per anorèxia i que els nens al Sud morin de fam.

Un continent de pobresa amb riquesa depredada per l’altri, uns pobles que només demanen la seva oportunitat no pas la caritat. És ja l’hora que els fills de la gran diàspora humana reconeguin el seu origen, l’arrel única i retornin part del que reberen als qui són els seus iguals. Aquest segle serà el segle nou per a l’Àfrica; el gegant xinès necessita matèries primeres i ben aviat es convertirà en el seu primer soci comercial, Estats Units, Índia… d’altres països concreten intercanvis comercials i inversions, només cal recordar que el 30% de les reserves mundials de metalls i minerals són a la terra africana. Serà difícil la distribució de riquesa de manera expansiva, 53 són els països que la conformen, hi ha règims dictatorials però el segle és llarg i el desenvolupament serà imparable. És la reserva del nou món. 

Miro fixament al mapamundi la gran taca verda-negra-marró de desert i llots. Segueixo amb la mirada les línies blaves dels seus rius i el dibuix dels seus llacs, arribo a la vall on tot començà. Recordo la història dels segles coneguts, els grans regnes, el seu trencament a troços pels països europeus i la seva etnoblanca apropiació fa només 125 anys, la vergonyant herència del colonialisme que expliquen les estadístiques esfereïdores, la pobresa i l’analfabetisme, la sagnia de les guerres intestines tribals, l’abandó. La diàspora d’avui cap a l’altra ribera, la que hem fet nostra.

Mare Àfrica, perdona’ns!.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!