Aquesta tarda ha tingut lloc, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, una taula rodona amb aquest lema organitzada pel Partit Republicà Català.
Agustí Soler actuava com a moderador i els ponents han estat: Carles Bonaventura, Toni Strubell, Rut Carandell, Josep Sort i jo mateix. Els organitzadors han invocats la seva trajectòria unitària plasmada en la iniciativa de convocar una Conferència de debat independentista el febrer d’enguany. Hores d’ara, el PRC ha optat col·lectivament per integrar-se al projecte polític que s’aplega a Reagrupament Independentista, una alternativa al voltant de la qual han girat les diverses intervencions.
Personalment he expressat la importància de tenir en compte dos aspectes: el primer, és que som en un canvi de cicle dins l’evolució de l’independentisme contemporani. L’etapa ascendent d’ERC com a referent independentista iniciada el 1991 ha entrat en crisi per la degradació -promoguda per la direcció del Partit- cap a posicions autonomistes. Aquesta crisi obre la porta a un replantejament ideològic (l’actualització del republicanisme), una reorientació estratègica (la fi del miratge del tripartit) i organitzativa (un projecte cívico-polític).
La segona qüestió que he apuntat ha estat la conveniència de dotar-nos d’un mètode per bastir la unitat independentista, que no ha de ser necessàriament orgànica (un nou partit), sinó que aprofitant l’experiència del Partito Democratico italià, l’elecció dels dirigents i candidats que han de representar aquest projecte ha de ser per sufragi directe de tots als associats a les entitats que hi vulguin donar suport.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O cap a la pluralitat i diversitat independentista en una força.
Tot el que no treballa a favor de la independència del país és un renegat, col.laboracioniste de Madrid i els governs espanyolistes, leurrouxista d’esquerres, botifler submís a la llengua i lleis castellanes i anti-patriota.
És curiós que els diaris parlin avui de les activitats d’ahir a la UCE de Prada, com per exemple, la taula rodona en la que van participar Rubert de Ventós, Maragall i Mascarell, i en canvi no publiquin res sobre l’acte per la unitat indepedentista. Això de Reagrupament comença a fer por a molta gent i per més que intentin silenciar-ho no se’n sortiran…
Parlant d’unitat entre dos arreplegats de grupets ínfims i dos despistats
És de suposar la cosa deu ser absorbir-los pel reagrupament i vendre el rotllo que són els autèntics representants de la nació i tal, buf que poc original… no ho havia fet el sis ales, ja? aleshores en va arreplegar més, de tota manera
A veure com va això, mira que contra el Carretero no hi tinc res, sembla prou més honest i catalanista que els altres polítics professionals
llàstima que s’hi infiltrin tipus tant obscurs, reaccionaris i maniobrers com el renyer…