Que se sàpiga la candidatura conjunta entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes en vistes a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes pel 27 de setembre vinent encara no té nom conegut.
Suggereixo que la coalició pro-independentista es denomini “Catalunya Lliure”, enllaçant amb el precedent de l’any 1989, quan PSAN i FNC adoptaren aqueixa identificació per presentar-se a les eleccions a Parlament Europeu mirant així de sortir de l’atzucac en què havia caigut l’allàvorens denominat moviment català d’alliberament nacional des que al 1986 una part de la segona assemblea nacional del MDT rebutjà l’estratègia de Front Patriòtic i preconitzà la Unitat Popular (mimetitzant la d’HB a la qual van donar suport a les referides eleccions europes).
Vint-i-sis anys després, les expectatives electorals de la coalició que s’està configurant superen llargament les de l’embrionari Front Patriòtic d’aleshores, i els qui el promoguèrem no hi tenim cap participació efectiva, com reconeix l’editorial de la revista Lluita del PSAN en el seu darrer editorial titulat precisament “Front Patriòtic, sí, però sota quina direcció ?” . Però, podem aportar idees i compromís, modestament i particularment, proposo en aqueix apuntament com ja ho vaig fer l’any 1989. Com diu Josep Guia en un dels seus llibres (“És molt senzill….”) : el nom que s’escau és Catalunya Lliure.
Post Scriptum, 20 de juliol del 2015.
Avui s’ha sabut que la denominació de la candidatura independentista unitària serà “Junts pel Sí”, un nom congruent amb l’objectiu que aqueixes eleccions tinguin caràcter plebiscitari. El resultat del seu anhelat triomf serà la Catalunya Lliure per la qual tants patriotes han lluitat des de fa tres-cents anys. Tenen el meu vot i la meva disposició pel que calgui.
Post Scriptum, 26 de novembre del 2018.
La candidatura unitària independentista, ara que ERC ha optat per no ser-hi, podria ser Catalunya Lliure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
m’agrada, potser perquè em treu un grapat d’anys del damunt 😉
em sembla perfecte
Com diu Josep Guia “És molt senzill, digueu-li CATALUNYA i com que aquesta Catalunya la volem INDEPENDENT, la candidatura unitària la podríem denominar CATALUNYA LLIURE i incloure el nom de JOSEP GUIA I MARIN entre els integrants de la llista.
República independent de Catalunya (Més tard República Federal de Catalunya)
No hi tens cap participació Jaume en aquest procés perquè ni tu mateix no saps on estàs ubicat ara: de Catalunya Lliure a ERC, d’ERC a Reagrupament, de Reagrupament a Solidaritat.. i ara on estàs? el mal de l’independentisme durant molts anys és que si no eres al davant remenant les cireres ja feies una escició; molt de personalisme van portar que l’independentisme perdés molt de temps.
Quina casualitat, a mi, fa uns dies també em va passar pel cap.
En tot cas potser seria millor
“Catalunya lliure i pròspera”
Hem de pensar un nom en funció de l’indecís.
Em sembla molt bé.
Catalunya Lliure
jo posaria aquest nom : Catalunya tornarà a ser rica i plena!!!!
Tot molt bé…”sauf que” és la petita burgesia, els obres qualificats, els intelectuals i les professions liberals que com a tot poble realitzen el seu treball: crear un Estat independent per el notre poble Catalunya…la majoria dels esquerrosos volem canviar tot! menys canviar de casa, l’alliança de les classes mitjanes contruirem l’Estat perqué el necessitem com l’aire que respirem.
Jo recordo molt bé els inicis del Front Patriotic i ja en tenia clar llavors intuitivament el resultat d’avui: l’esquerra, l’extrema esquerra tenen comportaments, complexes i maneres de fer que s’aparenten més a “perespunyetes”, purismes i sobretot impotències.
Nois la revolucio és aqui a veure si ho veieu.
Molts accents mancants, ho sento, no funciona com cal el meu pulsador.
cartesià com sempre Jordi, només que la realitat és una mica més complexa, especialment pel que fa a l’espectre social que votarà el 27 S. Totalment d’acord que estem vivint una revolució i que, com a poble, ens cal aprofitar el moment per tirar endavant.
abraçada
toni delgado
Una forta abraçada Toni…el que és important, el més important és construir i tenir el nostre Estat, i que sigui el més plural i obert possible: l’any 1948 a Israel desprès de de votar i de crear el seu Estat, els sionistes-socialistes i el seu lider Ben Gurion que eren hegemonics, van decider que el millor per nou Estat era que el president fos un centrista-liberal el Doctor Weismann, amb aquesta aposta és tranmetia el missatge que el nou pais seria una democràcia oberta i no pas un estat totalitàri d’esquerrres…I aixo va obrir les portes al reconeixement dels Estats Units i els seus aliats. En cas contrari només els Estats comunistes els haurien reconegut. I podriem parlar de més coses. Jo he fet el meu treball allà on he estat, amb modestia i tossuderia. Dins el darrer carro, el de CDC ha anat molt bé.
Vaig pensar igual! Però el primer que vaig fer va ser qui en cediria el copyleft. A continuació vaig creure que la candidatura “Junts pel SÍ”, com ha passat, evitaria repescar noms antics per evitar problemes legals o simplement polítics i així evitar cap vinculació amb els antics dirigents de, per exemple, la coalició Catalunya Lliure. La pretensió d’originalitat i de poder escriure un llibre tipus: “Jo em vaig inventar el nom de Junts pel sí” pesen massa en la vanitat de molts dirigents i això passa factura. Què hi farem…
Un nom molt vintage.