Un seguit d’entitats catalanes s’apleguen en aquesta campanya (http://dretalpropicos.blog.pangea.org) que, juntament amb la Coordinadora Feminista del Estado Español, recullen signatures a favor del dret de les dones a decidir sobre el propi cos. Davant la pressió del totalitarisme religiós (catòlic i islàmic, fonamentalment), que malda per imposar socialment les seves abstraccions dogmàtiques contra la realitat concreta i personal, cal defensar el dret de decidir de les dones. Aquest és el text de la crida:
Pel dret a decidir: avortament lliure i gratuït.
Les dones decidim, la societat se solidaritza, l’Estat garanteix.
La decisió de le dones sobre la nostra maternitat és un dret i una realitat, tot i que les condicions per a la seva pràctica puguin ser precàries i mancades de llibertat. Les dones decidim si parim o no parim, quan podem o volem ser mares, com ho volem ser, i l’Estat ha de garantir les condicions per a que puguem prendre aquestes decisions. Les dones donem/defensem la vida: una vida entesa des de la plenitud i la dignitat.
Les interrupcions voluntàries de l’embaràs es produeixen en totes les societats, en tots els sectors socials. Amb garantia sanitària o sense ella. Quan les dones no podem sostenir un maternitat, avortem. I ho fem en les primeres setmanes de l’embaràs (a l’Estat espanyol, el 88% abans de les 12 setmanes, el 98 abans de les 21 setmanes). Els avortaments que es produeixen més enllà de les 21 setmanes es fan, majoritàriament, per risc fetal.
La persecució que ha viscut el dret a l’avortament és un atac inadmissible al dret de les dones a decidir sobre el propi cos i les condicions de les nostres vides. Dones citades a declarar per la Guàrdia Civil, professionals empresonades, agressions físiques…. dins d’una campanya organitzada per grups que s’autodenomien “provida”. Una violència que feia dècades que havíem oblidat, que criminalitza les dones per l’exercici d’un dret. Cal recordar que a l’Estat es produeixen anualment entorn els 90.000 avortaments.
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar el 16 d’abril d’enguany la Resolució 1607 que reconeix el dret de les dones a l’avortament i fa una crida als 47 estats membres a despenalitzar l’avortament i que aquest esdevingui una pràctica legal, segura i accessible per a les dones. Però malgrat la promulgació de lleis i recomanacions, ratificades per l’Estat, la llei espanyola que regula l’avortament el manté com a delicte tipificat dins el Codi Penal, excepte en tres supòsits legalitzats que exclouen el dret a decidir de les dones (en cas de violació, malformacions del fetus i risc per a la salut física de les dones); i manté una ambigüitat jurídica que posa en situació de vulnerabilitat les dones i el personal sanitari davant de qualsevol denúncia. A més, fins el moment, les administracions públiques no han generat les condicions necessàries per a que la xarxa sanitària pública assumeixi l’avortament com a prestació sanitària pública i gratuïta.
Perquè els nostres drets i la nostra autonomia no siguin vulnerats, exigim al Govern:
Que despenalitzi l’avortament. La interrupció voluntària d’un embaràs correspon al dret de les dones a decidir sobre la maternitat i, com a dret, no pot estar regulat al Codi Penal.
Que normalitzi l’avortament com aprestació a la xarxa sanitària pública, això significa que, de forma urgent, adopti les mesures que garanteixin que en tots els hospitals públics, a totes les comunitats autònomes, les demandes de les dones siguin ateses. Per a això, caldrà regular de forma clara l’objecció de consciència i iniciar la normalització de la formació de professionals sobre la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs.
Que adopti mesures per garantir els drets sexuals i reproductius de les dones, com són la informació sexual i afectiva a tots nivells d’ensenyament i mètodes anticonceptius gratuïts i accessibles.
Post Scriptum, 25 de maig del 2022.
Al cap de tretze anys d’haver escrit aqueix apunt vull puntualitzar el meu posicionament sobre l’avortament en el sentit que els poders públics haurien de fomentar la prevenció dels embarassos no desitjats, sobretot entre les adolescents, ja que l’avortament encara que sigui conscient causa un impacte psicològic que pot arribar a ser traumàtic al cap dels anys. I cal preservar tan com es pugui el dret a la vida de l’infant en gestació, també pel bé de la mare. Llibertat per avortar no pot significar banalitzar la vida, ha de ser la darrera opció i recau en la responsabilitat moral de la mare.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
considero que l’avortment no hauria de ser gratuït, ja que en un gran nombre de casos és per imprudència i no han s’han utilitzat els mètodes anti-conceptius.
sobre la seva legalitat han de decidir els juristes, basant-se amb els informes mèdics.
A vegades coincideixo amb el que dius, però avui hi estic molt en contra.
Em sembla una aberració que l’avortament sigui gratuït.
I una frivolitat plantejar així com així el seu ampliament. Molt parlar del drets de les dones, però ningú es planteja que potser hi ha un ésser humà dins de l’úter que també té alguns drets. No entraré a defensar radicalment cap postura, però em sembla una frivolitat no pensar en aquestes coses. Es vol fer veure que allí no hi ha res i acceptar els plantejaments feministes pijo-progres i caducs.