L’historiador arenyenc Jordi Bilbeny és també poeta. Ahir, a Arenys de Munt, entre el material informatiu que la comissió organitzadora de la consulta sobre la independència de Catalunya repartia hi havia aquet poema seu.
Unes velles campanes
ara em criden encara.
Per escales de clares
passes no caminades
ve la meva esperança
feta de lliures ales.
Unes velles campanes
ara em criden encara.
Deixaré enrere l’aire
que ofegava la parla,
i els palaus d’aparences
i els tresors sense cara.
Tancaré portalades
de mentides esclaves.
Unes velles campanes
ara em criden encara.
Sortiré de la casa
de la por més germana.
Sortiré de l’espasme
on encara habitaven
ombres quasi com ànimes
atrapades en càntirs.
Unes velles campanes
ara em criden encara.
I diré amb la veu alta,
ja d’ésser nou, la idea
que tothom escampava:
vull un cor amb vosaltres,
amb vosaltres la pàtria
renaixent, lliberada.
Unes velles campanes
ara em criden encara.
Aquet poema, escrit el 3 d’agost d’enguany i dedicat “Al poble d’Arenys de Munt, cridat a votar per la llibertat de Catalunya”, reflecteix l’estat d’ànim il·lusionat amb què els votants, els organitzadors i els patriotes vinguts d’arreu del país vam viure la jornada d’ahir.
Front a la manipulació informativa dels mitjans de comunicació espanyolistes (El Periódico: “El secessionisme vota a Arenys enmig d’una insana tensió”) i el cinisme ressentit dels politicastres addictes a l’ordre establert (les declaracions agres de Jordi Hereu expressen la reacció del PSC-PSOE) els independentistes donàvem una lliçó de transparència, confiança en el nostre projecte i democràcia.
El fet mateix que s’hagi realitzat la consulta és per si sol un signe de que som a les portes d’un nou cicle polític, com deia Ferran Mascarell -una digna excepció entre els socialistes catalans- en un article a l’Avui: “Independència o Estatut”. Arenys de Munt és un referent de la resposta que ha donar el poble català, sigui quina sigui la sentència del Tribunal Constitucional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Entenc que ja res serà igual. Si el nacionalisme català sap administrar bé la victòria d’Arenys pot ser una caiguda en cadena i multiplicada de municipis. Jo us proposo un cop d’efecte a cada referendum guanyat. Que cada casa catalan demostri que és terra aalliberada plantant la bandera a casa seva cada vegada que es guanyi un referendum. Com als USA , una bsndera a cada casa, si pot ser amb pal al balcó i que no siguin banderes estelades, que siguin simplement banderes nacionals. No pot ser que la bandera nacional quedi en mans dels espapnyolistes o del que ara s’anomena catalanisme.
Per altra banda permete’m discrepar del Dr. carretero, Laporta us pot fer molt de mal al projecte.
“Catalunya”.
Aquí he nascut.
Aquí he estimat.
Aquí la carn s’ha fet terra.
Aquí la terra ha obert camins al meu esperit,
la Llibertat somniada.
Aquí he aprés la llum dels meus ulls.
Aquí m’alço hi aquí visc.
Aquí escric.
Aquí deixo el meu rastre,
un somni de Llibertat.