Avui el diari El Punt em publica aquesta entrevista que us reprodueixo.
Renyer defensa una nova cultura de partit que superi «l’estadi de fraccionament» actual d’Esquerra i posi fi a una «bicefàlia» que considera que «no es correspon amb la realitat». Adverteix, però, que després del congrés també és legítim no entrar a la direcció i fer oposició interna
-Es diu que vostè és el candidat més invisible.
-«Sóc el menys entrevistat, és cert. Però no és per falta de ganes.»
-Quina alternativa representa a diferència de Joan Carretero?
-«EI sorgeix a partir d’un nucli al voltant d’Uriel Bertran en una conjuntura concreta, posterior a les eleccions municipals, i té la virtut d’haver aplegat en pocs mesos complicitats diverses i de configurar una psicologia col·lectiva. Reagrupament.cat s’articula al voltant del lideratge de Joan Carretero, que vol que ERC cobreixi l’espectre del centreesquerra. Però ERC ha de mantenir el perfil ideològic propi, basat en el republicanisme, diferent del liberalisme i el socialisme. Si no tens ideologia pròpia, és molt difícil tenir estratègia.»
-Han garantit que si guanyen l’executiva serà plural. Però amb un resultat ajustat, com evitaran que quedi dividida?
-«Si guanya una majoria de canvi, serà la que marcarà la línia, i la que hi vulgui participar, ho farà. Hem de superar l’estadi de fraccionament actual, producte d’una falta de direcció col·legiada i de no haver consolidat durant anys unes complicitats, fins i tot no escrites, de lleialtat entre els membres de la direcció. Cal una altra cultura de partit que superi el sectarisme que ha empobrit el discurs i la composició humana d’ERC.»
-I això, sense quotes?
– Ara hi ha una bicefàlia que es reparteix al 50% el territori i els càrrecs, però no respon a la realitat actual ni ha estat avalada per cap consulta democràtica al si del partit. En canvi, si hi ha unes eleccions el dia 7 i s’aprova una ponència política el 14, tothom sabrà amb què compta i si defensa una proposta que situï l’autodeterminació en el centre de l’activitat política del partit d’una manera creïble. Ara, qui vulgui autoexcloure’s de la direcció i fer oposició interna, tindrà tota la legitimitat per fer-ho.»
-Si perden voldran ser a l’executiva?
-«Depèn de quina sigui la composició i la línia política. No participarem en una executiva de continuïtat que mantingui les greus mancances polítiques i de falta d’estratègia d’aquests moments.»
-En aquest cas, farien oposició interna?
-«En principi, ens constituiríem com a corrent.»
-Les acusacions entre les candidatures complicaran els pactes després de les primàries?
-«No totes les candidatures hem entrat en aquesta dinàmica. Les acusacions més greus les han formulat les candidatures de continuïtat. I no són noves i ni seran cap obstacle: ERC Futur i Gent d’Esquerra són les que estan més a prop de pactar en aquests moments. És legítim i possible que ho facin. Els continuistes comparteixen els dogmes que s’ha d’estar al govern per principi, quan la realitat demostra que no garanteix que prosperi el projecte polític; que el pacte de govern prioritari és amb el PSC; i que estan disposats a formar un partit normal. D’ordre, com m’agrada dir a mi, i no l’Esquerra de la llibertat.»
-Garanteix que EI no pactarà amb ningú abans del 7 de juny?
-«Segur. Després, evidentment, si les urnes reflecteixen una majoria de canvi, ens tocarà parlar amb Reagrupament.»
-I pel que fa a les esmenes a la ponència estratègica, es donaran suport mutu?
-«De moment no ho hem pactat, però mantenim una bona relació. La setmana passada, per exemple, després del debat de candidats a València, vaig sopar amb Joan Carretero. Les portes són obertes.»
-També mantenen bona relació amb la resta de candidatures?
-«La correcta.»
-Així, els ponts estan oberts?
-«Ni m’han trucat ni tampoc no els he trucat. La relació és correcta.»
-Diu que Benach i Puigcercós volen tornar a formar govern amb el PSC. ERC s’ha d’acostar a CiU?
-«Per al 2010 plantegem un acord democràtic català que inclou pactar amb les altres forces polítiques –també amb la CUP, perquè té moltes possibilitats de ser al Parlament si ho fa bé– i no tenir com a base el desenvolupament de l’Estatut, sinó el respecte al dret de decidir del poble català. Dit això, CDC ha de fer un congrés al juliol, i si adopta el dret a l’autodeterminació, la nova direcció d’ERC haurà d’establir-hi ponts. També amb el PSC, si està a favor d’aquest dret.»
-Proposen sotmetre el pacte d’entesa als militants. Això no catapulta ERC a sortir del govern?
-«No. S’hauria d’haver consultat abans els militants sobre la formació del pacte. Si es fa de manera sobrevinguda, és perquè hi ha un dèficit de complicitat interna amb l’origen del segon tripartit.»
-I si la militància vol sortir del govern, ERC no perdrà la fiabilitat per la resta de partits?
-«La poca fiabilitat no la dóna sortir d’un govern, sinó que la seva actuació a dins sigui incongruent amb el seu programa.»
-Ara es negocia el finançament. Què podrà assumir ERC?
-«Primer hauríem de saber quin és el plantejament de partida de l’actual direcció d’ERC, que a hores d’ara no es coneix. En tot cas, pot servir el que figurava en el programa de les eleccions espanyoles passades: disminuir un terç el dèficit fiscal, que són 7.000 milions d’euros. Si ho posem en el programa, és que alguna consistència té, o sigui que hauríem de complir-ho.»
-En el seu últim llibre defensa que Catalunya ha de recórrer al conflicte amb l’Estat, com fa Ibarretxe.
-«ERC va votar ‘no’ a l’Estatut i no pot dir que el desenvoluparà ad aeternum. Si el PSOE i el PP posen punt final a les reivindicacions que ells anomenen autonòmiques i, amb un sistema constitucional tancat, no queda res més que apel·lar a la democràcia, i això xoca amb l’ordre establert. S’ha de fer pedagogia a la ciutadania del conflicte polític, i no és incompatible fer-ho des del govern, com demostra Ibarretxe.»
-L’assemblearisme s’ha de revisar?
-«S’ha de revisar la falta de democràcia interna. Falta transparència: primàries per escollir càrrecs, etc. I el dret de vot de la militància s’haurà de preservar per a les decisions estratègiques. Ja hi ha altres partits que fan el paper de capitans, però ERC no ha de ser així.»
-Les consultes per internet haurien de substituir les assemblees?
-«No són incompatibles. El problema és que hi ha candidatures que tenen al·lèrgia al debat i pensen que la tecnologia els pot evitar la confrontació democràtica i necessària de projectes i de persones.»
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!