La final de la Copa del Rey d’enguany entre el FC Barcelona i l’Athletic de Bilbao que es juga a Madrid avui és molt més que un partit de futbol, ja que ambdós equips representen tradicionalment el catalanisme i
l’abertzalisme futbolístic, respectivament.
Els
prolegòmens del partit amb crides a reivindicar les seleccions esportives nacionals, a
xiular la monarquia i els seus símbols, evidencien que els conflictes polítics basc i català afloren en un moment en el qual Espanya és un estat fallit que esclata a les mans del
partit supremacista espanyol que el governa. El FCB, malgrat el
procés d’involució nacional que està promovent la junta encapaçala per Sandro Rossell,
després del mandat de Joan Laporta i sota la direcció futbolística i moral de Josep Guardiola ha arribat a un punt àlgid d’excel·lència esportiva. Fins al punt que, en un moment de declivi en tots els terrenys derivat de la imposició estatal espanyola, els
èxits del Barça simbolitzen l’esperança de futur de tot un poble. Per això el poder espanyol no ho pot suportar i avui ni el rei, ni el president del govern espanyol, ni la presidenta de la comunitat de Madrid mo han estat presents a la llotja del Vicente Calderón per sentir com els seus súbdits els xiulaven a ells, al seu himne i a tot el que representen.
Post Scriptum, 1 de juny del 2012.
La manifestació espanyolista prèvia al partit va distribuir fulletons que recuperaven la cantarella dels falangistes durant la guerra del 1936-1939: “Catalán, judío y renegado, pagarás el daño que has causado”. La notícia ha arribat a Israel, on segur que apreciaran molt millor que molts catalans el sentit profund d’aqueixes amenaces.
Magí.