La consulta sobre la independència de Catalunya, convocada per l’Ajuntament de la Vila pel proper 13 de setembre, ha esdevingut l’autèntic referent de la resposta que el conjunt del poble català pot donar a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006.
Les forces espanyolistes (Ciudadanos, Partido Popular, Falange Española) mobilitzant-se per coaccionar l’electorat local cridat a les urnes, “la brunete mediatica” atiant la catalanofòbia i les forces autòctones addictes a l’ordre estatal, amb el Govern de la Generalitat al capdavant, disposades a aplicar la legalitat espanyola per aplacar el dret legítim del poble català a decidir el seu futur.
Els partits polítics amb representació parlamentària -tots ells- no tenen autoritat moral per protestar contra les actuacions empreses per l’advocat de l’Estat i els jutges del contenciós-administratiu en vistes a impedir una consulta simbòlica, sense valor legal, però políticament d’envergadura. El veto de la mesa del Parlament de Catalunya a tramitar la iniciativa legislativa popular en pro del dret d’autodeterminació els lleva credibilitat per recriminar a les autoritats estatals allò que ells mateixos han fet voluntàriament: rebutjar el dret d’autodeterminació pel fet de no ser reconegut per l’ordre establert.
Les vacil·lacions dels partits parlamentaris a l’hora d’escenificar una resposta (prèvia o posterior, al carrer o a les institucions) a la sentència del Tribunal Constitucional els deixen en evidència, ja que a l’hora d’acceptar els dictats de l’Estat (veure l’exemple del finançament) els accepten amb submissió pregona. La resposta del poble català -mitjançant iniciatives cíviques i noves eines polítiques- no pot ser altra que la lluita per la independència, mantenir la consulta d’Arenys i estendre-la arreu del país, si les autoritats judicials i les forces policials la impedeixen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… també
1) La Sexta a través de l’humor dissimulat i esport mediatic espanyoliste és la cadena del que els espanyols voten va a missa el que vota Catalunya va a la merda, pronte i malament.
2) La Quatro és la cadena espanyola del País, que vòl fer veure dissimuladament que les persones són més importants que el país, per poder acabar violant els drets de les persones dels països febles. (Com quan portegien una espècie sense protegir el seu habitat natural i així es rentaven la cara).
3) I la COPE és la prova de l’espill que Catalunya existeix per comparació i contrats amb els espanyolistes.
“Des de Catalunya Acció farem tot el possible per a estendre aquesta iniciativa a d’altres ajuntaments de la nostra nació, i convertir així la campanya de referèndums municipals en les primàries de la nostra independència.”
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Barcelona, 30 d’agost del 2009