Jaume Renyer

Avui pel dematí un centenar llarg d’independentistes ens hem aplegat a l’ermita  de Paret Delgada, a La Selva del Camp, convocats pel PSAN que des de fa quinze anys ha recuperat la tradició encetada pels catalanistes resistents al franquisme de trobar-se en aqueix indret nostrat i acollidor per afirmar la catalanitat.

Mentre Francesc Invernon i el seus companys enllestien els preparatius de l’acte he fet un tomb evocant la memòria de mossèn Ramon Muntanyola, de Gabriel Xammar i dels altres membres del grup Germanor que foren els iniciadors dels aplecs ara fa cinquanta anys. Gent d’un patriotisme sobri, ferreny, generós i superador dels traumes de la guerra imposada als catalans que havien viscut i patit de diferents maneres.

Josep Guia evocava la seu bloc com l’any 1962 els convocants de l’aplec atorgaren un premi als qui proposessin dominacions comunes per identificar a catalans, valencians  i mallorquins. Joan Fuster, i Santiago Sobrequés ex-aequo, foren els guardonats i el primer n’escrigué un llibret magnífic que encara és un referent:” Questio de noms”.  

Antany l’aplec consistia en missa, ballada de sardanes i lliurament de premis literaris. Hores d’ara, parlaments i dinar de germanor. Els principals oradors han estat Núria Cadenes i Alfons López Tena, que en dues intervencions lúcides i contundents han enllaçat el mestratge de Joan Fuster, prosseguit per Josep Guia -present a l’acte-, amb l’actualitat política més punyent.

Tots dos han coincidit a assenyalar com “Espanya ens roba”, “No vull pagar” i “Sabem com fer-ho”, són els lemes que ha posat en circulació Solidaritat i que expressen clarament una línia d’actuació que demostra amb fets i no només amb paraules quina és l’estratègia veritablement independentista. La pràctica tardo-autonomista d’Esquerra l’ha descrit encertadament Núria Cadenes amb la dita “Qui té el cul llogat, no torna el tele-tac”. Alfons López Tena ha fet referència a l’article que avui mateix publicava al diari espanyol El Mundo, “Espanya abocada a un nou 1898“, que de retruc servia per replicar la contra-crònica que des del diari Avui/El Punt havien fet de la seva intervenció a la London Scholl of Economics titulant-la “Destruir Espanya”.