Avui fa set anys que traspassà, a la ciutat de Reus, el patriota català Antoni Batlle i Mas (20 de juliol del 1919 – 27 de juny del 2002). Tenia, doncs, vuitanta-dos anys i un esperit ferreny, característic dels separatistes d’abans de la guerra.
Vaig tenir ocasió de tractar-lo sovint els darrers anys de la seva vida, quan ja anava amb crosses però no faltava a cap acte catalanista que es feia a Reus. Vivia en un pis del carrer del Carrilet rodejat de records personals i polítics acumulats en la seva llarga trajectòria militant. Allí l’anàvem a veure alguns amics, Carles Pellicer (regidor i diputat de CIU) i els seus familiars. Quan només era un jovençà s’afilià a les Joventuts d’Estat Català, lluità amb l’exèrcit de la República i, quan acabada la guerra fou incorporat per força a l’exèrcit espanyol, s’integrà a la secció militar del Front Nacional de Catalunya dirigida per Jaume Martínez Vendrell. El seu nom de guerra era “Baldiri”.
Destacat a la Vall d’Aran i la Cerdanya ajudà a resistents i fugitius dels nazis a creuar la frontera franco-espanyola, conducta que li fou acreditada per l’exèrcit francès amb un diploma on consta: “Antoni Batlle i Mas (Baldiri), soldat sans uniforme des Forces Françaises Combattantes, a participé, en territoire occupé par l’ennemi, au glorieux combat pour la liberation de la Patrie”.
Sobre la seva activitat clandestina en tant que militant del FNC el mateix Jaume Martínez Vendrell li va enviar aquesta nota que vaig reproduir en el llibre “Un home del silenci: Jaume Cornudella i Olivé“, (Pagès Editors, Lleida, 2001, pàgina 134):
“Amic Baldiri:
Com podràs comprovar en el meu llibre “Una vida per Catalunya”, he respectat ben contra la meva voluntat, la teva de que en el mateix no hi figuri cap de les accions per tu portades a cap en la clandestinitat contra el règim franquista. I solament, com em vares autoritzar, només hi figura el teu nom. Això no és just, doncs els que tant ens vàrem sacrificar i tantes vides va costar, avui hem sigut oblidats en el més olímpic despreci. Dissortadament han resultat estèrils totes les accions, els esforços i sacrificis. La ferida que portem oberta només es clourà quan passem a millor vida. Rep una forta abraçada del teu germà.
Jaume Martínez Vendrell“.
Escriví unes memòries sobre dels seus anys de lluita per Catalunya: “El perquè d’una obsessió: prendre part en la lluita per l’alliberament de la pàtria subjugada i vexada”, que resten inèdites.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara recordo quan ens va deixar papers de l’Assemblea de Catalunya a Reus per a una exposició que vam organitzar des d’Òmnium Cultural. Molt crític amb la situació política del país, de llarga conversa, de caràcter fort i convincent però sempre des d’una impertorbable i humana bonhomia de cor.