El 29 d’agost del 1897 començava a Basilea el Primer Congrés Sionista convocat per Teodor Herzl, al qual assistiren dos-cents representants d’entitats jueves procedents de disset estats de l’època, amb l’objectiu de dotar al nacionalisme jueu, (autodenominat sionisme, amb Moses Hess com a precedent) d’un programa per establir pel poble jueu una llar nacional segura, públicament i jurídicament, a la Palestina otomana. Amb aqueixa finalitat el congrés va acordar emprar els següents mitjans:
La promoció d’assentaments jueus d’agricultors, artesans i comerciants a Palestina.
La federació de tots els jueus en grups propis d’acord amb les lleis dels diferents estats.
L’enfortiment del sentiment i la consciència jueva.
L’obtenció de subsidis governamentals necessaris per a la realització dels objetius sionistes.
El caràcter pràctic d’aqueix plantejament contrasta, dissortadament, amb la vaguetat dels propòsits del Primer Congrés Catalanista de 1880.
Avui, al mateix lloc de fa cent vint-i-cinc anys, es desenvolupen els actes commemoratius previstos per l’organització sionista mundial, a les envistes l’any vinent del 75è aniversari de la creació de l’Estat d’Israel. L’experiència de la construcció prèvia de les estructures de l’estat nacional jueu hauria de ser motiu de reflexió per l’independentisme català, però dissortadament al nostre país l’antisionisme hegemònic, estèril i contraproduent, ens aboca a l’atzucac actual.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!