Achinoam Nini, coneguda artísticament com a Noa, la cantant israeliana que enguany va representar el seu país al festival d’Eurovisió participant conjuntament amb la cantant palestina Mira Awad, ha estat convidada a participar en els actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya.
Segons informacions aparegudes de forma extraoficial a diversos mitjans de comunicació, el convit a la cantant jueva és una iniciativa del Govern de la Generalitat per mirar d’esmenar davant l’Estat d’Israel el comportament obertament antiisraelià observat per membres del govern català –Joan Saura en lloc destacat- durant l’atac del Tsahal contra Hamàs a la franja de Gaza. Arran d’aquells fets, els carrers de Barcelona es van omplir de manifestants pacifistes, però sobretot d’antisionistes (amb “performance” inclosa a càrrec de gihadistes, i exhibició impune d’armes de foc).
A Catalunya, la comunitat jueva és invisible socialment atès que les amenaces, les difamacions públiques, l’insult a Israel és tolerat i vist com un acte de justícia pels danys que l’estat hebreu causa al món pel simple fet d’existir. En canvi, els propòsits genocides d’Iran i els seus protegits (Hamàs i Hizbul·lah) són observats amb displicència i presentats amb tota normalitat als informatius de TV(E)3. Si el Govern de la Generalitat vol esmenar el seu comportament envers Israel que ho faci, però abans ha donar suport als jueus catalans ajudant a visualitzar amb normalitat la seva presència a Catalunya, i enlloc de fer venir a Noa des d’Israel podria trobar músics entre la comunitat autòctona que actuïn al costat de l’orquestra àrab de Barcelona per la Diada.
Per la seva banda, assabentats d’aquesta iniciativa maldestra, els antisionistes nostrats -amb la plataforma “Aturem la guerra” a l’avantguarda– ja han començat a mobilitzar-se per boicotejar l’actuació de Noa. Aquets representants del pacifisme arbitrari, el que només és mobilitza contra les potències occidentals quan emprenen operacions criticables com a l’Iraq o a l’Afganistan i callen davant el genocidi del Darfur, la massacre del tàmils, el genocidi del poble txetxè, la repressió dels tibetans i els uigurs, ara escenificaran la seva judeofòbia l’Onze de Setembre. Per cert, cap record per a les víctimes nord-americanes d’Al-Qaeda, d’ara fa vuit anys.
La ciutat de Barcelona, governada des de fa trenta anys per l’esquerra banal i anticatalanista, ha esdevingut no solament el prostíbul a l’aire lliure més gran d’Europa, sinó també el parc temàtic de tota mena de demostracions anticapitalistes, antiamericanes, antiliberals, antisionistes, anti-Bolonya, tot menys el cap i casal d’una nació emergent amb un conflicte pendent amb l’Estat espanyol. Catalunya és una nació desorientada, i aquest Onze de Setembre en tindrem -dissortadament- una altra mostra si el rebuig a Noa adquireix la notorietat que cerquen els qui el promouen. El nostre país necessita un canvi polític que el regeneri com a comunitat nacional, deixant enrere el sucursalisme espanyolista i el totalitarisme cosmopolita que ha crescut al seu redós.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avantçant-nos al teu permís, hem enllaçat el teu article i l’hem reproduit. http://www.cat-israel.org/2009/09/amb-noa.html
“Només puc desitjar-vos que Israel faci la feina que tots sabem que
s’ha de fer i per fi US ALLIBERI d’aquest càncer, d’aquest virus,
d’aquest monstre anomenat fanatisme, que avui es diu Hamas.”
Aquesta és la frase, dita per Noa i adreçada als palestins, que ha escandalitzat la Plataforma Aturem la Guerra segons la seva web (http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/191). El destacat en majúscules és d’ells.
O sigui, que dir que Hamàs vol dir fanatisme i que dir que caldria eradicar-los de tot arreu (com diu més endavant) és motiu de censura.
L’exèrcit israelià ha fet coses criticables i condemnables i el fet que la informació aquí ens arribi esbiaixada no ens ha de portar a sacralitzar-los, però dir-se pacifista (i progresista!) i donar suport a una organització fonamentalista, retrògada i fanàtica com Hamàs mostra ignorància, cinisme o mala fe.
Estimat i admirat Jaume,
fa temps que llegim els vostres posts amb justificat interès. El tema que tracteu avui fa temps que ens neguiteja, fins el punt que li vam dedicar un comeNtari al nostre blog sota el títol TOT “MOLT DEMOCRÀTIC” i on denunciàvem un fet extremadament greu : la Plataforma Aturem la Guerra utilitza el nom del Parlament de Catalunya. de CiU, d’ERC, etc com si formessin part de la seva organització servint-se d’una trampa: l’adhesió a l’oposició de bona fe d’aquestes a la guerra de l’Iraq l’any 2003. Així tenim que a efectes formals el nostre Parlament i els principals partits del nostre país donen suport al boicot a Israel, a l’assetjament contra Noa i a les acusacions i els libels que aquesta Plataforma multi-subvencionada escampa a tort i a dret. Catalunya no s’ho pot permetre. Però ningú no reacciona ni gosa parar-li els peus a aquesta organització antijueva. ¿Què passa amb els nostres polítics electes que no reaccionen?
Una abraçada, Shalom!,
HASBARATS
http://hasbarats.blogspot.com/
Em pregunto qui finança aquesta organització judeofòbica? De qui i perquè repdiners? Qui se’n beneficia? Prou impunitat! Catalunya no es pot permetre aquests malnats.
Sí, ja ho sé que potser exagere i banalitze utilitzant el terme “nazi”, però m´ha eixit de l´ànima i no el retire. Aquesta gent no té vergonya i encara menys els que els subvencionen i, els que no estant d´acord, no ho manifesten públicament i amb veu ben alta no els denuncien. No sent la veu dels demòcrates, dels que s´estimen la llibertat, dient-los el que són: misèria intel.lectual i política, partícips dels totalitarismes que assolaren el món durant el segle XX. A propòsit, molt interessant l´article de Saez Mateu en el diari Avui d´avui.
És evident que la idea de convidar a Noa a l’Onze no respon més que a l’esperit vergonyant que els espanyolistes instal·lats a la Generalitat i revestits de cosmopolites amb el qual celebren una Diada que recorda el seu paper de botiflers professionals.
Dit això, no hi manquen catalans que se senten disgustats quan pro-israelians i pro-palestins es llencen els plats pel cap. S’amoïnen perquè hi hagi catalans que es preocupin d’un conflicte que ens queda a l’altra banda de la Mar, en una terra on, segles abans, només aprofitava als catalans per desterrar-hi comtes fraticides.
Però és evident que ni pro-israelians ni pro-palestins parlen ni de Palestina ni d’Israel. Parlen de Catalunya. O de Barcelona, potser més precisament.
Quan els pro-palestins condemnen el caràcter d’estat jueu de l’Estat d’Israel simplement ens envien el missatge subtextual que ells mai no toleraran un estat català, és a dir un estat nacional català (que no és exactament el mateix que una Catalunya independent).
Quan els pro-israelians legitimen la violència de l’Estat d’Israel sota el pretext que és una violència d’estat i que el contrari no és cap bel·ligerant (perquè no té cap estat), ens diuen que la legitimitat del poble català per dur a terme la seva lluita nacional queda supeditada al permís que l’atorguin les legislacions espanyola i francesa respectives.
És evident que ni pro-palestins ni pro-israelians poden dir aquestes coses directament i sense embuts. Per això fan parlar Palestina i Israel, per això fan parlar al poble jueu i al poble àrab.
I això val per tot el món. Per exemple, quan hom acusa Israel de nazi, o hom acusa Hamas de nazi, en realitat el que volen fer és trasllada els crims d’uns i altres als europeus. No als europeus nazis, sinó als europeus en general. Això és una mostra de l’auto-odi intens que anima pro-israelians i pro-palestins.
No parlo d’Israel, estat al qual admiro per ser un estat nacional en un món venut al cosmopolitisme globalista del capitalisme corporatiu. Ni parlo del poble àrab de Palestina, al qual admiro en la seva lluita per l’alliberament nacional. Parlo dels connacionals que s’hi escuden per retallar ni que sigui indirectament les llibertats dels catalans.