Jaume Renyer

Em sembla una iniciativa necessària precisament perquè diferents dirigents de CIU i membres del govern català -com avui mateix Felip Puig- van deixant anar allò que ja tenen gola avall, que el 2014 no hi haurà consulta (atès que el govern espanyol no l’autoritzarà pas). Si a més tenim en compte que el mateix president Mas ha anunciat reiteradament que no està disposat a promoure una declaració unilateral d’independència, cal deduir que el bloc CIU-ERC malgrat els desmentiments no està tan lluny de la tercera via de Duran-Navarro.

Certament hi haurà una petició formal de consulta amb pregunta inclosa tal com hom va aprovar al darrer debat de política general celebrat al Parlament de Catalunya. Però l’anunciada negativa dels partits polítics espanyols (visualitzada aqueixa mateixa setmana al Congrés dels Diputats a reconèixer el dret d’autodeterminació) converteix l’acord del Parlament en un tràmit sense efectivitat. Atès que el govern català descarta les dites eleccions “plebiscitàries” fins al 2016, només queda pensar que Artur Mas és a les portes d’acceptar la negociació política amb el govern Rajoy que avui mateix propugna Josep Piqué, disposat a ser el Pierre Trudeau català. Santiago Vila, candidat in pectore a substituir a Artur Mas i esdevenir l’Urkullu català,  ja ha apuntat diverses vegades en aqueix mateix sentit.

Tots aqueixos actors semblen no tenir en compte que el poder real, espanyol per suposat, no està disposat a acceptar altra cosa que una rendició incondicional, un extrem al qual els polítics de CIU -excepte Duran- no estan disposats a arribar. Així doncs, el 2014 es presenta amb la perspectiva de convertir-se en un atzucac amb un conflicte Catalunya-Espanya no assumit per les parts amb capacitat de resoldre’l. 

El silenci de l’ANC en aqueix escenari post-via catalana fa necessària la campanya engegada avui per la consulta al 2014 ja que dibuixa una estratègia política unilateral cap a la independència tot assumint que serà un conflicte jurídic i polític de llarg abast, amb la confiança que vist el fracàs de la convocatòria espanyolista d’ahir no hi ha confrontació interna a la societat catalana. La majoria del poble català espera una solució independentista a aqueixa situació de bloqueig institucional, i per trobar les vies per arribar-hi la primera condició és voler-les cercar.