Avui fa quatre anys que el soldat israelià Gilad Shalit va ser capturat per Hamàs en una íncursió a territori d’Israel, matant dos militars, el capità Hannan Barak i el sergent Pavel Slotzer, i des d’aleshores és presoner a Gaza.
Gilad Shalit ha esdevingut pels israelians, pels jueus d’arreu i pels demòcrates del món, el símbol del coratge i la resistència contra tots els totalitarismes (neonazis, comunistes i gihadistes, i els falsos pacifistes que en són còmplices) que malden per la destrucció de l’Estat d’Israel. Shalit és la personificació de l’assetjament que pateix el poble jueu, el rostre dels que han mort en atemptats gihadistes, dels que viuen en la semiclandestinitat a Europa. Avui, en record seu hi haurà actes de remembrança en molts països, no pas a Catalunya, car aquí hi predominen els que atien l’odi a Israel i tot allò que representa (la llibertat individual davant l’absolutisme col·lectiu). Malgrat això, en silenci, molts catalans estem al costat de Gilad Shalit.
Post Scriptum, 18 d’octubre del 2011. Finalment, avui ha estat alliberat Gilad Shalit intercanviat per mil vint-i-set presoners palestins. Les actituds dels mateixos afectats i l’entorn que els envolta mostren les diferències entre la societat jueva i l’àrab. Mentre Shalit ha parlat de pau entre els dos pobles els palestins han apel.lat a la mort dels jueus i la destrucció de l’Estat d’Israel. Mentre el soldat israelià apareixia tan demacrat que remebrava els supervivents dels camps d’extermini nazi, els presoners palestins mostraven bon estat de salut. D’un costat la societat israeliana acollia serenament amb joia el retorn a la vida d’un dels seus -sense oblidar les víctimes innocents dels assassins alliberats-, els palestins exultaven histèricament enmig d’un ambient carregat de fanatisme político-religiós. Des de la distància, el tractament mediàtic a casa nostra ha estat arbitràriament antijueu, especialment a TV3.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¿Aquí hi predominen els que atien l’odi a Israel o els que atiem suport,afecte,quan no amor (o els que simplement no donen suport als bàrbars) ,callem i esperem (què?),això sí,en silènci?
En Guilad Shalit resta en silènci perquè està segrestat. A nosaltres,però, qui o què ens te segrestats?
Xabat Xalom!
Ehud Barak: “If I were a Palestinian, I’d also join a
‘terror’ group” (Ha’aretz, 3 June 1998).
No només en silenci. En veu alta també. Cada vegada som més els catalans que defensem en veu alta Israel (com estat dels jueus, com estat democràtic, i com a símbol de la voluntat nacional), i naturalment som al costat de Ghilad Shalit i exigim el seu alliberament. Entre els catalans, lamentablement, encara són presents els esquemes mentals espanyols, d’arrels medievals i reforçats durant la dictadura del general Franco. Però això desapareixerà. En realitat, actualment els enemics d’Israel i de la democràcia entre els catalans, tot i que fan soroll, ja són minoria. Endavant Jaume.