Jaume Renyer

Altres vegades he escrit apunts en aqueix bloc parlant d’Alfons López Tena, uns cops celebrant la nostra coneixença i coincidències, altres vegades compartint projectes. Avui, però, escric comentant la seva carta als companys de Solidaritat on assumeix personalment la responsabilitat de la desfeta electoral del partit el proppassat 25-N.

En primer lloc, les responsabilitats de les desfetes dels projectes col·lectius no són mai individuals per molt alts dirigents que siguin els  que així actuen. Hi ha una munió de factors  externs i interns que analitzats amb temps i perspectiva crítica permeten explicar el per què d’un esdeveniment aparentment sobtat. El resultat de Solidaritat a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya no rau en la personalitat, ni en les actuacions del candidat a la presidència de la Generalitat, ni en els altres caps de llista. Hi ha raons de tipus estratègic i conjunturals que donarem a conèixer al congrés nacional convocat pel 26 de gener proper que serviran per ajudar a comprendre el moment històric que viu el nostre poble i el paper de cadascun dels actors a l’hora present.

Alfons López Tena, com Albert Pereira fa uns dies, han demostrat en els escrits adreçats als militants de Solidaritat una qualitat humana i un patriotisme poc freqüent entre la classe política autòctona. Alfons López Tena és un  jurista de reconegut prestigi, que actua per conviccions patriòtiques i que gaudeix per mèrits propis d’una posició benestant que li permet llibertat de criteri. Unes característiques poc habituals, i menys entre els autoanoments independentistes que mentrestant no arriba aquesta, la seva principal prioritat és el lucre personal.

Com va escriure Josep Guia, ell era el candidat més temut per poders fàctics d’entre els que es presentaven a aqueixes eleccions i la seva absència parlamentària és un senyal de la poca consistència de l’independentisme polític a l’hora present. CIU i ERC estan esperant una contraproposta des del poder espanyol per justificar l’avinentesa i la CUP té per prioritat la lluita anticapitalista i la causa palestina. No hi ha cap poble al món que hagi arribat a la llibertat sense prioritzar l’assoliment de la independència per davant de pactes subalterns i projectes cosmopolites totalitaris.

Certament, Solidaritat no ha sabut convèncer els catalans que el camí de ruptura, sobirania i patriotisme és l’únic que condueix a la victòria, no pas la presentada com a tal en l’immediat. Altres formacions han guanyat a la curta, ja veurem si tenen la capacitat i la voluntat de fer realitat la independència a la llarga. A la curta Alfons López Tena no hi podrà ser a primera línia, però si arriba el moment no hi faltarà.

Post Scriptum, 27 de gener del 2022.

Deu anys després de la seva baixa de Solidaritat Alfons López Tena ha abandonat l’activitat en pro de la independència i, esporàdicament, fa valoracions crítiques sobre el procés com aqueixa entrevista al digital “El tribú”, del 15 de maig de l’any passat: “Junqueras és el personatge més sinistre del Procés“.