Avui s’escau el vintè aniversari de la reunificació d’Alemanya, un país que és exemple de democràcia, motor econòmic d’Europa i potència política en alça.
Alemanya reunificada és
un referent per a la Catalunya del futur, allunyada del declivi francès i espanyol, l’únic estat amb capacitat i renovada voluntat de liderar una Europa unificada en un món global. Una de les decisions estratègiques que han compartit els successius governs que han comandat el país aqueixes dues dècades ha sigut la de mantenir al seu propi territori bona part de la indústria autòctona i evitant la temptació especulativa de deslocalitzar cap a països del tercer mon el gruix de la capacitat productiva. Aquesta opció ha tingut la virtut de preservar les industries auxiliars de les multinacionals germàniques i mantenir uns nivells de desocupació baixos malgrat la crisi econòmica que afecta els estats de la UE.
Un altre dels àmbits en els quals l’Alemanya democràtica excel.leix en el panorama internacional es per la seva eficient política de seguretat, essent el seu model policial un exemple pels altres estats europeus. Singularment en el terreny de la prevenció del terrorisme gihadista en el seu territori i la persecució de l’antisionisme i el negacionisme del genocidi del poble jueu.
Uf! Els alemanys treballen, respecten les normes, no fan xivarri per les nits, està tot prou arreglat, tenen plantes de tractament de residus, són bastant estrictes amb això de la immigració, i tornen a florir les sinagogues. Ah, i els ciutadans mantenen les seves esglésies (catòliques i protestants), i els agrada la música clàssica. Gent rara. En general, els catalans (i els espanyols) pensen que la nostra “qualitat” de vida és superior a la d’ells, sobretot perquè a casa nostra el mam és molt barat. En fi, ens queda molta feina per fer.