Havent dinat ben d’hora he anat caminant els quilòmetres de distància des de casa al tram que tenia assignat, el 253 a Altafulla. Una hora abans de les 17.14 la N-340 ja era plena de gent vinguda dels pobles veïns i d’arreu del país. Entre la gernació he anat retrobant amics d’antany, com Jesús Figueras o Jaume Rafí, i molts convilatans als quals només conec de vista però que avui creuàvem mirades de complicitat.
Mentre m’atansava al punt de destí anava pensant en parents i amics que ja no són entre nosaltres i que haurien viscut joiosos moments com aqueixos. Tot sol m’emocionava amb els meus pensaments i records mentre observava la munió de patriotes desconeguts que compartíem anhels de llibertat. Viure aqueixa sensació col·lectiva m’ha fet sentir feliç fins al punt de donar per bons els mals tràngols passats en els anys de militància independentista.
Arribat a tocar d’Altafulla m’he retrobat amb Hèctor i Hye, que estan connectats a la xarxa tothora, anàvem seguint els esdeveniments al minut. Hi havia molta més gent d’esperada pels organitzadors, com ens deia Jordi Molinera el regidor de Solidaritat. Tranquilament, xerrant amb els qui ens envoltaven, escoltant els comentaris de tothom i compartint esperances de futur. Trabant una complicitat col·lectiva imprescindible per superar les resistències que el vell ordre estatal posarà a les nostres aspiracions com a poble.
Un cop retornat a casa, també caminant, veia els rostres satisfets dels participants que emprenien el viatge cap a les seves llars de procedència. Pensava que després de l’èxit d’avui les veritables dificultats comencen a partir de demà, quan l’Estat espanyol reaccioni negant un cop més tota negociació en vistes a l’exercici del dret d’autodeterminació. I interrogant-me sobre quina seria la resposta dels partits parlamentaris que tenen la responsabilitat de fer realitat les aspiracions del poble que avui s’ha manifestat. L’actuació del govern espanyol enviant les forces d’ordre públic a Vinaròs -i detenint a Alfons López Tena com a escarment per voler travessar el límit provincial- per tal de deixar clar que no estan disposats a permetre la reunificació dels Països Catalans.
De fet, a més de batre el rècord de participació en una Diada Nacional, allò més significatiu és el fet que milers de valencians, nord-catalans, mallorquins i catalans d’arreu del món estan disposats a trencar les fronteres imposades al nostre país per la força de les armes. Per primer cop un Onze de Setembre ha estat una mobilització de masses abastant tots els territoris de la comunitat catalana i aquest és un pas importantíssim pel nostre procés de reconstrucció nacional.