La formació d’un Front Popular versió segle XXI en vistes a les eleccions del 30 de juny vinent a la República francesa ha desfermat reaccions de tota mena, d’entre les quals destaquen les que alerten de la manipulació de la història, concretament de la personalitat de Léon Blum, (jueu, humanista, antifeixista) cap de govern del Front Popular entre el 1936 i 1938. Quan arribà al poder fou en un context d’ascens del feixisme italià, del franquisme espanyol i del nazisme alemany que a França tenia força partidaris. Hores d’ara no es donen fenòmens similars, ni Meloni a Itàlia, ni els capitostos de l’Aliança per Alemanya no tenen previst suprimir la divisió de poders (que és la línia divisòria entre la dreta i el totalitarisme). Per tant, apel·lar-los de feixistes és simplement una impostura interessada. Avui, per contra, els components del nou front -tots ells- militen en l’antisionisme més virulent, tenen el suport d’islamistes, anticolonials i tota la tirallonga del wokisme aplegats en l’animadversió contra Israel i les societats obertes occidentals.
La resposta a la impostura perversa dels falsos antifeixistes -i veritables antisemites- per part de la comunitat jueva francesa no s’ha fet esperar: Així, el filòsof Daniel Salvatore Schiffer escriu avui a Tribune Juive com “Le nouveau Front Populaire: une imposture politico-idéologique et une insulte à la mémoire de Léon Blum”. I també, Gilles-William Goldnadel a Le Figaro: «Léon Blum, réveille-toi, ils sont devenus fous !».
En canvi, Tribune Juive explica avui que “Mélenchon estime que Léon Blum en 1936 n’était “pas au niveau” de Manuel Bompard ou Mathilde Panot”, un parell de mediocres com ell que no arriben ni a la sola de sabata de l’antic dirigent socialista i combatent contra l’antisemitisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!