Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

11 de juny de 2024
0 comentaris

França: Front Popular del segle XXI ?

La resposta a la nítida victòria de la candidatura del Rassemblement National (31,37 %) a les eleccions europees d’abans d’ahir ha estat la convocatòria d’eleccions legislatives avançades per part del president Macron i la formació d’una mena de Front Popular versió segle XXI contra l’extrema dreta per part de totes les forces d’esquerres. Sobre aqueixa darrera qüestió faig aqueixes consideracions:

La primera, la falta total d’autocrítica i reflexió per part dels partits d’esquerres sobre les causes de la seva davallada, una mostra reiterada d’incapacitat analítica oimés quan eminents figures de l’esquerra com Jacques Julliard venien alertant de la debacle actual almenys del 2015 ençà.

La segona, el recurs a la falsificació de la història (una pràctica a la qual són addictes especialment els tardocomunistes), recorrent a la reedició del Front Popular dels anys trenta quan les circumstàncies presents són substancialment diferents. Quan el Front Popular (integrat per socialistes i radicals d’esquerres amb el suport exterior del PCF) arribà al poder (1936-1938) fou en un context d’ascens del feixisme italià, del franquisme espanyol i del nazisme alemany que a França tenia força partidaris. Hores d’ara no es donen fenòmens similars, ni Meloni a Itàlia,  ni els capitostos de l’Aliança per Alemanya no tenen previst suprimir la divisió de poders (que és la línia divisòria entre la dreta i el totalitarisme). Per tant, apel·lar-los de feixistes és simplement una impostura interessada.

La tercera, la manca de continguts realment democràtics per part dels promotors d’aqueix  reveival frontpopulista: el govern del Front popular francès va ser el primer  incorporar dones al govern de l’estat (quan encara no tenien el dret a vot), van ser signats els “Acords de Matignon”, on es reconeixien els drets sindicals, i es van augmentar els sous en una mitjana d’un 12%. Poc després, una llei va instaurar les primeres vacances pagades de 15 dies, mentre una  altra va establir en 40 hores la durada de la setmana de treball legal (abans era de 48 hores setmanals). Res d’equiparable en el terreny social i econòmic figura entre els propòsits dels nous frontistes (ecologistes, PCF, insubmissos de Mélenchon i socialistes), ans al contrari, els sindicats que els donen suport són l’aristocràcia corporativista (cas dels cheminots de l’SNCF).

La quarta, el cap de govern del Front Popular fou Léon Blum, socialista i jueu, referent moral de l’humanisme i l’antisemitisme, una situació impensable avui, quan els components del nou front -tots ells- militen en l’antisionisme més virulent, tenen el suport d’islamistes, anticolonials i tota la tirallonga del wokisme aplegats en l’animadversió contra Israel i  les societats obertes occidentals. Raphaël Glucksmann, cap de la candidatura europea del PSF+Place Publique (13,83% dels vots diumenge passat) ha estat assetjat per “sionista” per aqueixos mateixos que ara accepta tenir per aliats (amb aqueix mal pas per l’oportunitat de renovar l’esquerra democràtica). La France Insoumise (9,89%) imposarà el palestinisme foll que és el seu senyal d’identitat al conjunt de les esquerres que s’aplegaran per combatre l’aliança civilitzacional que uneix Le Pen, Zemmour i bona part de la dreta republicana. Probablement seran la tercera força rere el RN, i la trepa de Macron, i ensorraran l’esquerra en el pou del sectarisme, la incompetència i la mediocritat en el qual ja es troba.

Post Scriptum, 12 de juny del 2024.

Ahir, a Le Figaro, Julien Dray  alertava que: «Le “Front populaire”, une capitulation sur la ligne de la France insoumise ?», mentrestant es va configurant un bloc “national” amb el pacte dels antics gaullistes amb els hereus de Le Pen que obre les portes a sumar més sectors socials, com  Arnaud Benedetti explicava abans d’ahir al mateix diari:«Pour le RN, l’enjeu est désormais de rassurer les cadres et professions intellectuelles supérieures».

Per la seva part,  Emmanuel Macron adresse une pensée à Léon Blum après la formation d’un «Front populaire»: Il doit se retourner dans sa tombe.

Lors de sa conférence de presse ce mercredi, Emmanuel Macron a estimé que le Front populaire, formé par les gauches, était une «alliance indécente». «J’ai une pensée cette 24 dernières heures pour Léon Blum», a lancé Emmanuel Macron lors de sa prise de parole ce mercredi. Car, «s’il y en a un qui doit se retourner dans sa tombe aujourd’hui c’est Léon Blum», a expliqué le président de la République. Ce dernier a condamné le nouveau «Front populaire» formé par les partis de gauche en vue des prochaines législatives anticipées. «On a appelé Front populaire une alliance électorale qui permettra de donner 300 circonscriptions à LFI», s’est insurgé Emmanuel Macron. Ce sont «des gens qui ont assumé très clairement de ne pas condamner l’antisémitisme», a-t-il dénoncé dans la foulée. «C’est pas ça le Front populaire ! s’est indigné le chef de l’État Ça a un sens dans notre Histoire, ça a un rôle, ça a une dignité, ce n’est pas ça!». Cette nouvelle charge d’Emmanuel Macron contre le nouveau «Front populaire» intervient alors que LFI a annoncé à l’AFP qu’un «accord» avait été trouvé sur la «répartition» des circonscriptions. Selon le député LFI Paul Vannier, chargé des négociations, la quasi-totalité des 577 circonscriptions ont été réparties comme ceci: les Insoumis présenteront 230 candidats, les socialistes 170, les Écologistes aux alentours de 90 et les communistes 50.

Post Scriptum, 13 de juny del 2024.

Ahir, a Le Figaro, “pour l’économiste André Grjebine, l’accord trouvé entre les différents partis de gauche ce lundi soir condamne la tentative de Raphaël Glucksmann de construire un nouvel espace politique. Sans pour autant assurer une victoire aux législatives: «La stratégie du sauve-qui-peut ne sauvera pas la gauche».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!