El procés que mena al 9-N, hi hagi consulta o no, està trasbalsant conductes -personals i col·lectives-, que responien a un ordre autonòmic en vies d’extinció, obligant a tothom a posiconar-se a favor o en contra de la única iniciativa de canvi social i polític real que és la causa de la independència.
Això fa que, per exemple, el món sindical -l’oficial i l’alternatiu- predisposat a asumir un paper actiu en una època de crisi multidimensional estigui en un segon terme pel que fa a la reivindicació nacional catalana. Si bé alguns dirigents sindicals s’impliquen a favor de la consulta i del dret a decidir, en conjunt les organitzacions que representen no estan en condicions de respondre a una convocatòria de vaga general si, posem per cas, el govern espanyol suspengués les institucions catalanes o les municipals. Menys encara aturar el país una setmana en pro de la independència.
Pel que fa a la vaga promoguda pels sindicats d’estudiants en contra de la suspensió de la convocatòria de la consulta per part del Tribunal Constitucional, avui ha tingut un seguiment escàs i, en alguns casos a base d’accions coercitives més pròpies d’agitacions antisistema que reivindicacions de drets democràtics.
Les acampades convocades pels col·lectius de l’esquerra independentista a la plaça de Catalunya de Barcelona, han estat desconvocades després de comprobar el poc seguiment de la crida. El personal que va acampar fa tres anys a inciativa del moviment dels “indignats” del 15-M no se sent implicat en la defensa del dret d’autodeterminació del poble català. Menys encara, els okupes de Can Vies i els seus associats que avui han reprès una acampada a la plaça de la Vila de Gràcia contra el desallotjament del Casal Tres Lliris.
Si bé la manca de suport sindical a la causa nacional catalana en l’hora del conflicte jurídic i polític amb l’ordre estatal és una mancança que caldria superar immediatament, les vagues i acampades dels moviments socials i universitaris juvenils si no van en consonància amb l’esperit cívic i patriòtic de les entitats independentistes que són al capdavant de l’actual procés més val que no hi siguin.
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2014.
Les mobilitzacions d’estudiants d’ahir foren més nombroses arreu de Catalunya i amb un contingut reivindicatiu patriòtic i democràtic.
Post Scriptum, 7 d’octubre del 2017.
Als darrers anys hi ha hagut mobilitzacions sectorials amb reivindicacions diverses que ara conflueixen en la causa de la independència com a única via per poder-les assolir. El referèndum d’autodeterminació del proppassat dia 1 i la vaga general en protesta per la repressió policial espanyola del 3 han demostrat la gran potencialitat de la mobilització cívica en pro de la independència, el principal actiu polític del poble català en aqueixa cruïlla històrica.
Post Scriptum, 7 d’octubre del 2019.
La publicació de la sentència del Tribunal Supremo contra els dirigents del procés català sembla imminent en plena campanya electoral contribuint amb aqueixa coincidència a preparar la victòria dels partits integristes espanyols com la derrota de l’independentisme. Mancat de direcció política unificada el republicanisme català haurà de reprendre les mobilitzacions superant la desactivació promoguda per ERC i persistint en una actitud combativa per molt de temps i en condicions cada vegada més dures des del `punt de vista repressiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si el govern espanyol prohibeix que anem a votar i nosaltres obeïm, la independència no arribarà mai. I si és cert que a les convocatòries d’aquests dies només hi van quatre gats, això és un senyal molt dolent, perquè si un dia dissolen la Generalitat i la gent es queda a casa, podeu estar ben segurs que la Unió Europea mirarà cap a una altra banda, i ben alleujada. Només hi haurà independència si el poble és capaç de defensar-la sortint al carrer!