23-F de 1981: vint-i-set anys després

En els darrers temps les opinions contraries a l’autonomia catalana i a la política del govern socialista expressades per militars d’alta graduació, com els generals Mena i Piñar, han tornat a posar d’actualitat el paper de l’exèrcit en la vida pública.

Avui fa vint i set anys del cop d’estat (mig avortat, mig reeixit) del 23-F. Fou la darrera intervenció en la vida política d’un exèrcit, com l’espanyol, de tradició colpista llargament acreditada. El “pacto del capó” posà fí al gest del tinent coronel Tejero, però els seus termes s’anaren complint estrictament: la sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juliol de 1981, declarant no ajustada a la Constitució la llei catalana de transferència urgent i plena de les diputacions a la Generalitat, és resultat de les transaccions d’aquesta etapa entre el poder civil i el poder armat. Vaig viure aquests episodis directament ja que era soldat ras a la caserna de l’estat major de l’exèrcit a Madrid la nit del cop d’estat i assistent la facultat de dret de la Universitat Complutense, als despatxos de la qual es va elaborar l’informe “sobre las autonomias” que ser preludi de la decisió jurisdiccional. 

L’exèrcit espanyol ha canviat molt des d’aleshores: està integrat a l’OTAN, un organisme que no promou cops d’estat als estats que en són membres, tot i que va tolerar el que va protagonitzar el de Turquia l’any 1980 per deposar el govern de l’època que no plaïa als designis dels militars turcs. La col·laboració amb els exèrcits dels estats democràtics occidentals ha afaiçonat la milícia espanyola i avui no és previsible un cop d’estat a l’estil franquista. Hi ha avui més colpistes entre els opinadors de la “brunete mediàtica” que no pas entre els militars. Una altra  cosa és que per decisió d’un govern legítim, sigui del PP o del PSOE, l’exèrcit compleixi ordres per restablir l’ordenament constitucional en cas que l’executiu central dissolgui les institucions basques i prohibeixi la consulta prevista pel 25 d’octubre a la Comunitat Autònoma d’Euskadi. El meu amic Alfons López Tena creu que una intervenció d’aquest tipus no és possible, jo en discrepo, la crec factible.  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *